El títol va pels caps pensants de l’estat español. Encara no veuen alguna cosa que no els entra en els seus estrets marcs mentals, surten com a feres embogides encara que el resultat sigui catastròfic per als seus interessos; són com l’escorpí del conte: no poden reprimir els baixos instints.
Exemples?, tants com la memòria ens en trobi. Penso en aquella portada de “El Jueves” presentant als actuals reys dels españols treballant-se una subvenció de natalitat, en van ordenar el segrest i el resultat va ser que amb una tirada d’uns cent mil exemplars aquella portada va acabar sent vista per milions de persones que ni en coneixien l’existència!; i la denúncia de “On és l’Estel·la?”, van aconseguir que una modesta revista assolís unes tirades mai somniades i haguéssin de repetir edicions!; lo dels rapers, deixant de costat el fet de que els hagin trasbalsat la vida a aquests nois, és ja de traca i mocador: qui coneixia en Valtònyc i en Pablo Hasél?, qui n’havia escoltat mai les seves cançons fora d’uns quants parents, amics, coneguts i saludats?, doncs ells amb la seva fúria desfermada els han convertit en figures famoses i tots hem sentit i hem llegit les lletres del que canten; i ja per acabar lo dels “exiliats” i els “presos polítics”: no s’havien sentit mai tant aquestes expressions a CatRàdio i a TV3 fins que no els les han prohibit. Us felicito fills!. I preneu nota que l’odi i l’estretor de mires són mals companys de viatge, rucs!!!.
Agustí Vilella i Guasch
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!