I els socialistes també. Les darreres vint-i-quatre hores han anat plenes de l’esperpèntic i fastigós espectacle muntat per la cap de llista de la ultra-dreta a les eleccions de Madrid. L’objectiu va ser Pablo Iglesias (el cap español de les comunes catalanes) que, amb tota la raó del món, es va enfadar i va acabar abandonant el debat.
Tot això és molt lamentable i tothom, especialment els del partit objecte de la performance, està molt empipat i protesten a cor que vols, fins i tot la senyora Colau avui ha tingut una intervenció en la que amb raó, abominava d’aquesta gent.
Però clar, tots aquests que ara s’estripen les vestidures, començant per la mateixa senyora Colau, continuant pels seus companys de files al Parlament i passant també pel PSOE, pateixen una greu amnèsia perquè es veu que no recorden el paperot passiu que sempre han fet ells amb la tal Arrimadas i el seu acòlit Carrizosa escopint ràbia i bilis des del faristol del Parlament o des de qualsevol mitjà de comunicació.
Algú recorda una protesta contra aquelles actuacions per part dels Coscubiela, Iceta, Granados, Franco, Albiach, de la mateixa Colau avui tan dolguda?. No sé si justejo de memòria, però jo no en recordo cap. Pot ser que sigui perquè tot allò anava contra els independentistes i contra aquests, a ulls dels españols, fins i tot les actuacions de l’ultradreta valen?. Els desitjo de tot cor que no hagin de recordar mai aquells terribles versos de Niemöller que acaben dient: “..Quan em van venir a buscar a mi, no hi havia ningú més que podés protestar”.
Agustí Vilella i Guasch
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!