Tarragona frikitow

A Catalunya hi ha actualment 6 administracions públiques superposades en competències i amb duplicitat de serveis a quin pitjor. Recordem per ordre de menys a més: –         Ajuntaments –         Consells Comarcals-         Diputacions-         Delegació de govern estatal a la provincia-         Generalitat de Catalunya-         Delegació del Govern espanyol a Catalunya ( Supergovernadora (Llanos de Luna) 

Per no marejar-vos, no numeraré tots els càrrecs públics que aquestes administracions mantenen, ara no és el tema que toca, sinó tots els funcionaris i empleats públics que els pateixen.

Ser funcionari de carrera 35 anys enrera va ser difícil d’aconseguir, ja que se sortia d’una dictadura, i s’havia de demostrar la transparència i legalitat de les oposicions en la nova democràcia. Així és que totxos de 30 temes fins a 180  que anaven des de 500 pàgines a 2.000,   van ser memoritzats durant mesos i inclusiu anys per persones que creiem en aquella transparència i legalitat que se’ns exigia. Vam deixar enrera molts mesos de dedicació a la nostra família, als nostres fills i a nosaltres mateixos, per passar oposicions orals, públiques i transparents i poder així convertir-nos en servidors d’aquella incipient democràcia. Aquest esforç el compensava el fet de veure com les coses canviaven, a poc a poc, lentament i a mesura que tot aquell “funcionario” en gran part provinent del feixisme,  enxufat i carcunià, s’anava jubilant i deixant-nos camí . Tots nosaltres anavem avançant i es notava,  des dels ajuntaments i les diputacions preteníem servir a una ciutadania que antany, havia estat maltractada i vexada amb actituds pròpies del més pur estil feixiste com el “vuelva usted mañana” sense solucionar res o ben poc, i actituds  que ara nosaltres procuràvem canviar. D’una administració Weberiana, vam passar a una administració als finals del 80 principis dels 90 Tatcherista ( les tres “e” de la Margaret Tatcher) eficàcia, eficiència i economia ( i jo hi afegiria informació), El Tacherisme, va  instal·lar-se en aquestes administracions i nosaltres vam assumir el canvi i vam procurar mitjançant la formació continuada, les noves tecnologies i la dedicació encara il·lusionant que teníem, malgrat els pals a les rodes dels càrrecs públics, a fer possible tot això. Més tard entre els 90 i els 2000, ens arriba un  altre tipus d’ administració, l’administració de la qualitat i els processos, basant-se en un producte purament creat per a l’empresa de mercat com és la ISO 9000:2000, (ja el nom et crea confusió per a un ciutadà mig), i  la imposició tan sí com sí d’aquest tipus propi de l’empresa privada. La imposició a les  administracions locals  és d’un  despotisme brutal envers els funcionaris i empleats públics. La metodologia dels processos i el vocabulari emprat per la força, no tenen lògica, ni ordre ni concert, només compten els números, les xifres, les estadístiques i els premis que atorguen aquestes empreses americanes quan les contractes. A partir d’ací i ajudats per la nova Llei que ens havia de regir l’EBEP feta a mida de Iupis i Esades, o sia, sense cap coneixement ni experiència viscuda dins d’una administració, però molta teoria i xerrameca no provada,  comença el terrible calvari que fins a dia d’avui patim aquells que trenta anys enrera havíem accedit amb sang, suor i llàgrimes a una administració que pretesament havia de ser transparent eficaç, econòmica i útil, i que nosaltres, pobres il·lusos, ens vam arribar a creure.