L'adobacossis

Cal l‘espera constant, el recurs, l‘adobacossis que reculli tots el trossos dispersos, i irregulars, i desordenats, del nostre cor esventrat, de la nostra historia, de la llegenda que vam ser i que, encarant les arestes, apedaci, la gerra que som, amb sutura benigna i reparadora.