L'adobacossis
Cal l‘espera constant, el recurs, l‘adobacossis que reculli tots el trossos dispersos, i irregulars, i desordenats, del nostre cor esventrat, de la nostra historia, de la llegenda que vam ser i que, encarant les arestes, apedaci, la gerra que som, amb sutura benigna i reparadora.
Publicat el 26 de març de 2024
Tornar del silenci per dir fins sempre
De vegades ens cal el silenci.
Ens cal com un refugi, com un lloc des del qual cal agafar impuls per, des de la serenor, retrobar els àmbits que ens han estat manllevats, furtats o ferits. O, simplement, fulminats.
Hi ha moments en què el silenci és com un bàlsam que, si no ens guareix, com a mínim ens calma i vivifica.
Hi ha cops en què el silenci ens serveix de guaita per albirar l’oratge i redreçar el timó de l’ànima i retornar als caminals que ens són propis.
De vegades ens cal el silenci, per tornar-hi. Per dir fins sempre….
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per Adobacossis | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent