Esperant una medul·la que havia d’arribar al Prat
L’A. és una nena que ja fa un llarg temps que espera trobar aquell que serà compatible amb ella, aquell que podrà donar-li allò que necessita i que tindrà la generositat de donar-li. Fa pocs mesos l’ha trobat. Viu a Paris i tot l’equip d’oncologia de l’hospital l’ha preparada per rebre allò que la salvarà: cèl·lules que refaran la seva medul·la malalta.
Aquesta és una història repetida a molts serveis oncològics de Catalunya i moltes d’aquestes històries acaben molt bé. Però el divendres passat aquestes cèl·lules de medul·la per a la petita A. no van arribar.
Havien de volar fins a l’aeroport del Prat, però una colla de treballadors enfadats i ignorants de la transcendència del seu treball van tallar les pistes i la medul·la es va quedar podrint-se en un aeroport de Paris…
CONTINUA
El tractament que un malalt de leucèmia ha de patir abans del trasplantament de medul·la és força dur i ha de ser planificat amb un temps d’antelació. Si en el moment que s’ha de fer la trasplantació, la medul·la no arriba i no es pot fer, l’individu resta molt debilitat. Com estarà avui la petita A.? I aquestes cèl·lules, seran encara útils? O hauran mort?
No sé si finalment va arribar la medul·la ahir, dia previst per l’operació de l’A., però el divendres al vespre encara no havia aterrat…
Els treballadors tenen dret a fer vaga, però les comunicacions, com molts altres sectors, són imprescindibles i les conseqüències per l’aturada total i tancament absolut d’un aeroport poden ser nefastes. El govern hauria de tenir els mecanismes per controlar que això no passi.
Les competències sobre la gestió dels aeroports eren de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb l’Estatut aprovat en el nostra Parlament i després retallat a Madrid (i majoritàriament acceptat per tots nosaltres…)
Què fàcil és donar les culpes a l’estat espanyol i no fer res…
– "Uff quin sarau ens em estalviat!"- deuen pensar els del govern català… – "Sort que no em estat tan ases d’atribuir-nos més competències! I així podem continuar tenint un culpable per tot: el govern central!"
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
…o sí que en tinc, però són massa lletges.
Les persones que van invadir la pista i van segrestar a miles de passatgers van cometre un delicte que s’ha de sancionar.
Ni tan sols sabíen si si els seus llocs de treball perillàven o rebríen indemnitzacions mi.lionàries. Els grans sindicats han informat que no van poder aturar-los ?????? Van actuar d’una forma absolutament condenable. Ni la guàrdia civil ni la policia van actuar com era el seu deure. On eren ?
El cas que ens expliques podría formar part d’una denúncia en tota regla per als responsables, si per aquest fet aquesta nena ha estat en perill.
El teu últim paràgraf trenca el sentit del teu comentari. Hi ha una companyia privada que es diu IBERIA i AENA que no volen de cap de les maneres deixar la mamella i uns treballadors privilegiats, que per si no ho saps, ténen una jornada laboral, segons el tipus de feina que fan, però són la gran majoria, de sis hores al dia. La gestió de l’aeroport va saltar de l’Estatut, com moltes altres coses, però es pot tornar a insistir.
I també he escoltat declaracions d’aquests ‘treballadors’ que tota la culpa la té el ‘tripartit’ …..
Sense comentaris.
Segurament no cal insultar-los. Els podem criticar, i ho fem. però tampoc servirà de res. Allò que hauríem d’aconseguir és que els culpables paguin la seva culpa. I no em refereixo als caps de turc que van detenir, ara acusaran d’alguna cosa i seran absolts d’aquí tres o quatre anys. Els que haurien de pagar la culpa són TOTS els treballadors i treballadores que no van trobar altra manera de defensar les seves reivindicacions que posar potes enlaire l’aeroport.
Per tant, crec que la millor resposta que els podríem donar com a societat seria no concedir-los ni una sola de les seves reivindicacions, tant fa si són justes o no ho són; que els acomiadaments previstos abans de la vaga es facin efectius, que Ibèria perdi els serveis de terra d’El Prat i que acabi marxant definitivament, emportant-se tots els treballadors que li quedin, pilots inclosos. No podem permetre que un servei públic tan vital com l’aeroport depengui de Madrid, sigui gestionat per AENA, operat per Ibèria i estigui en mans d’aquesta colla de cretins irresponsables. Massa incompetència junta!
I notícies com la que comentes en aquest bloc haurien de fer-se públiques als grans mitjans de comunicació. Que se sàpiga què passa i de qui és la culpa.
Els òrgans i teixits vius per a transplantament tenen el seu propi
circuit de transport especial i urgent, incloent els heliports de cada
hospital.
No podria quedar un material així parat a París per una incidència en un sol dels aeroports de Catalunya.
Que paguin els sindicats anomenats
Calaixdesastre, sabies perfectament que el teixit viu ha estat transportat igualment. A veure si cites les teves fonts.
I sobre això d’espatllar les vacances, mira, quan t’acomiaden et quedes sense vacances de forma indefinida. Fins ara molts haviem gaudit de vacances i de "vuelgings" a 10 euros sense adonar-nos del què estaven patint aquesta gent.
Sóc pediatra i treballo a V. Hebron. Us puc assegurar que la notícia és del tot certa i per tant les fonts de CalaixDeSastre fiables. No només els Heliports no es fan servir per això (només per urgències molt greus) sinó que en ocasions els òrgans a transportar fan escales aereoportuàries. Aquest és precisament el cas. Les cèl.lules venien de Bristol, fent escala a París en vols de lo més comercials, sempre sota la supervisió d’un metge (en aquest cas una resident de pediatria que pert cert encara s’esta recuperant de l’ensurt degut a l’excés de responsabilitat que comportava aconseguir-ho en un dia com aquell). Doncs bé, finalment les cèl.lules van arribar amb moltíssimes hores de retard, amb la conseqüent angoixa i impotència dels familiars i professionls sanitaris responsables. Per aconseguir-ho, la resident va haver d’agafar un vol París-Madrid, i posteriorment l’AVE fins a Barcelona, sense dormir-se ni un moment perque no se li caigués la vida d’una pesona de les mans.
Ara. Que cadascú pensi el que li doni la gana. Jo ja us dic que em fa pànic pensar que aquest tipus de coses poden passar en una societat suposadament avançada com és la nostra.
Apa, tots a dormir tranquils.
Bona nit…