Josep Guia Marín

És un personatge digne d’un estudi monogràfic, aquell racional de València, en Guillem Saera, que va ser elegit per tres anys, el 23 de juny de 1456, i va aconseguir aturar-se el càrrec fins a la seva mort, el 4 de juny de 1477, enriquint-se a balquena. Al Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim se’n fa una descripció sumària impagable, de la seva vida i mort:

“Com fonch fet racional en Guillem Çaera, e de lur mort

En lo any de nostre senyor MCCCCLVI, en lo mes de juny, per los jurats e consellers de la ciutat de València fonch fet racional de la dita ciutat en Guillem Çaera, per a tres anys, lo qual en Guillem Çaera ha hagut tanta gràcia e saber que és estat racional fins en l’any LXXVII, que són XXI any, lo qual se ha donat molta amor ab lo senyor rei, ab lo senyor cardenal e bisbe de València e ab tots los regidors e grans senyors de València e de tot lo regne. Lo senyor rey li ha donat les armes reals, e li ha donat tots anys sobre la batlia VIII mília sous de renda; ha-li acomanat lo regiment e senyoria de Gandia (…). Lo senyor rey de Castella e la senyora reyna sa muler, no parlen de València sinó d’en Çaera (…). Lo senyor cardenal e bisbe, estant en València llegat, en tots sos afers, festes e convits, vinga en Çaera; e li consignà de ses rendes del bisbat tots anys dos mília sous de renda. En València, comptes, governador, justícies, jurats, consellers e tots de la dita ciutat de València no fien sinó lo que en Çaera volia, car no s’hi donava ofici ni benefici ni res de la ciutat sinó lo que en Çaera volia e ordenava (…) Emperò estant en tan triümfe, la roda ha voltat, e és caigut e mort prest, que res del mundanal no li ha ajudat. Car lo divendres, a XXX de maig, a VIII hores de matí, en l’any MCCCCLXXVII, estant a les barres, li vench esmortiment, quasi plopexia, e de continent fonch a la sua casa (…); e vénen metges dien que lo seu mal no és res (…); e lo dimecres, a IIII de juny, vespra del Corpus Christi, (…) en un moment la boca li vench a la orella, reganyà los ulls e pagà lo deute de natura, que no confessà ni combregà ni pernolià (…). Fonch soterrat en sant Francesch, en lo vas de son pare, e fonch complit e acabat tota sa prosperitat”   
 

És clar que no tots, a València, eren del partit d’aquest Racional vitalici, doncs sabem que, tres anys abans de morir, aparegueren cartells públics anònims atacant-lo, dels quals també en dóna notícia el Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim:

“Dels albarans que meteren per València

Diumenge, a XX de març, any MCCCCLXXIIII, en la nit, foren mesos per molta part de la ciutat albarans dient: “Poble, què esperau? Anau e meteu foc a casa d’en Çaera e feu-ne sacrifici a Déu, car aquest és destroïdor de València e de tot lo regne””    

Article complet:
http://www.academia.edu/4388154/Jaume_Roig_i_Joan_Rois_de_Corella_testimonis_de_Guillem_Saera_racional_de_la_ciutat_de_Valencia
    

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!