Josep Guia Marín

Després de la gran manifestació del 10 de juliol del 2010 i amb quatre onades de consultes municipals per la independència ja realitzades, va nèixer el projecte polític de Solidaritat Catalana per la Independència, el mateix juliol de 2010. Un projecte polític que prioritzava la reivindicació d’independència, fent-la extensiva al conjunt dels Països Catalans, i que, per això, aglutinava i aglutina un ampli ventall de gent de procedència ideològica diversa, per bé que la resultant és clarament progressista, al servei dels interessos de les classes populars.

Dos nous projectes han aparegut posteriorment, fa pocs mesos, coincidents amb SI a fer de la reclamació d’independència l’objectiu central i també amb una composició social que sol designar-se amb la poc afortunada paraula de transversal: l’Associació de Municipis per la Independència (fundada el 12 de setembre de 2011) i l’Assemblea Nacional Catalana (que es constituirà el 10 de març de 2012), tot i que ni l’una mi l’altra es plantegen (com caldria) l’extensió a la nació catalana completa.

Per als qui, com els militants del PSAN, defensem des de fa anys l’estratègia de Front Patriòtic per aconseguir la independència, la reunificació i el socialisme, és una satisfacció veure aquestes realitzacions que no són altra cosa, totes tres (SI, Associació i Assemblea) que concrecions d’aquesta estratègia. I és que no hi ha un altre camí per avançar en l’alliberament nacional i social.

Amb tot, més enllà d’aquesta pregona igualtat de base (independència i transversalitat), hi ha algunes diferències dignes de menció. I és que cal que lluitem per la independència: 1) en l’àmbit municipal i més enllà del municipi, 2) amb accions d’agitació i propaganda i més enllà d’aquestes accions, 3) per al Principat i més enllà, per a la Catalunya completa. O, dit d’una altra manera, cal que lluitem:

1) sense restriccions institucionals: independència als ajuntaments i al parlament.

2) sense restriccions funcionals: independència al carrer i al parlament.

3) sense restriccions territorials: independència al Parlament de Catalunya i al Parlament de les Illes i a les Corts del País Valencià.

Per aixó, per guanyar la independència i el reconeixement internacional, és imprescindible votar diputats i diputades independentistes que actuïn com a independentistes, és a dir, que estiguin disposats a proclamar la independència. Aquest és el nostre repte.

València, 26 de febrer de 2012