Anit vaig ser al Glaciar, la
cerveseria situada en una de les raconades de la plaça reial de Barcelona.
Això, després de reunions polítiques, profitoses per a la pàtria i la
llibertat, amb membres de SI i de les CUP, d’assistir a un concert a Santa
Maria del Mar, on uns magnífics cors i orquestra interpretaven el Magníficat de John Rutter, un clàssic
del segle XX, i d’un bon sopar a can Pitarra, aquest restaurant excel·lent, per
l’atenció i per la cuina, del carrer Avinyó.
Fa més de vint anys, quan el
Glaciar era un dels preferents punts d’encontre nocturns dels independentistes,
quan el regentaven l’Eulàlia Terradell i el Joan –els quals també tenien al seu
càrrec l’adjacent club dels fumadors de pipa–, quan el PSAN hi organitzava sopars
al reservat de la part de dalt, vaig trobar-hi el doctor Miquel Terradell, una
nit, com ahir. M’hi vaig presentar (com a exvicerector i membre de la Junta de Govern de la Universitat de
València) i li vaig proposar de fer la lliçó magistral al paranimf de la
universitat, en un acte d’homenatge al doctor Bosch Gimpera. Aquest insigne
professor, que havia estat rector de la Universitat Autònoma
de Barcelona i Conseller de Cultura de la Generalitat, havia
pronunciat una conferència al mateix paranimf 50 anys abans, el 1937. L’acte
previst era d’homenatge i de desgreuge, pel fet que els exemplars de l’edició
de la conferència, dipositats a la universitat, van ser destruïts pels
falangistes que l’ocuparen l’any 1939. L’homenatge es va fer, efectivament, i el
Dr. Terradell va llegir la seva lliçó, emocionat de tornar per darrera vegada a
la que havia estat la seva universitat. Al claustre, hi ha una làpida de pedra
que ho recorda.
Avui vaig de tornada cap a
València, en aquest tren que recorre, arran de mar i a no gran velocitat, un
país que volem nostre i viu i lliure. Aquesta vesprada aniré més enllà, fins a
Xàbia, un petit paradís de la
Marina, a presentar-hi el meu llibre sobre la ficció i la
realitat de l’Espill, una obra
extraordinària de la literatura catalana, escrita a la València del segle XV. Ja
ho veieu: un constant anar amunt i avall, teixint aquesta pàtria esfilagarsada,
amb els fils de la política i de la cultura.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!