Que la denominació “Països
Catalans” com a nom de la nació catalana completa hagués caigut en desús
en favor de dir-ne senzillament Catalunya a tota la nació, no em semblaria
malament. Ja ho vaig escriure i argumentar en un llibre, tot això. Però que no
se’n parli perquè hom restringeix la catalanitat únicament al Principat, és
molt greu. Especialment avui, que som més a prop de la independència que mai.
Que els espanyolistes i els
autonomistes no ho facin és coherent amb llur ideari: ni els uns ni els altres
volen desestabilitzar Espanya. Certament, travessar nacionalment els límits
encotillats del Principat –pel nord, pel ponent, pel sud i mar enllà–,
deixaria Espanya i, sobretot, Madrid sense els recursos de l’espoli que ens
fan; un espoli que els manté bufant en caldo gelat, aparentant ser el que no
són. Però què podem pensar d’aquells independentistes que no tenen els Països
Catalans al programa? Com es pot ser independentista i no tenir una perspectiva
de lluita per aconseguir la independència de la nació completa?
Que Solidaritat Catalana per la Independència hagi
assumit el compromís de “constituir l’Assemblea de Representants de la Nació Catalana que estengui la
proclamació de la independència al conjunt dels Països Catalans” és una
decisió d’una gran dignitat i responsabilitat nacionals. Només per això, caldrà
votar SI. I qui no ho faci, ara que en té l’oportunitat de dipositar un vot en
favor de la Catalunya
completa, que no em vingui dient després que és “de Països Catalans”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!