S’acosta
el dia de la proclamació de la independència de la nació catalana. En el ben
entès que una cosa és l’acte de proclamació (“unilateral”, com subratllen els
hostils) i una altra cosa el procés posterior cap al reconeixement i la
vigència internacionals.
El
primer acte ha d’ésser protagonitzat per representants del nostre poble, en una
mena de magna Assemblea convocada a l’efecte, ja que no pot ser un acte propi
de cap institució preexistent. En aquest sentit, com més àmpliament i
diversament representativa sigui l’Assemblea d’Electes que proclami la
independència de la nació catalana, millor.
Amb
la presència de representants polítics (diputats de diversos parlaments,
alcaldes, regidors…) d’arreu de la nació, l’Assemblea hauria de proclamar la
independència de la nació catalana completa. Per dues raons: 1) Per principi i
dignitat nacionals: La nació catalana ha d’ésser vindicada davant el món amb la
integritat històrica i territorial que té. 2) Per conveniència tàctica i estratègica:
si ho reclames tot, potser n’obtindràs en un primer moment la meitat; però si
ja d’entrada només en reclames una part, potser et quedaràs sense res.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!