Els valencians voldrem decidir mai?

“Trobe que els valencians no som d’aqueixa pasta, d’homes forts i dones fortes, xa”

No som tan bojos de decidir les coses pel nostre compte; uiii, decidir, pel nostre compte! Si tenim la sort que algú altre ho faça, com ara espanya, que pensa i decideix per nosaltres, per a què voleu complicar-vos, xa! Ells diuen “a” i nosaltres repetim “a”; allò que ens fan dir, diem. Diuen bèstia, i diem bèstia. Tenim un viure senzill, els valencians, potser que és un viure estret, perquè no tenim calaix propi, però s’està tan rebé quan ‘t’administren, quan no has de pensar ni decidir, que no has de tenir maldecaps. Espana  ho pensa tot per nosaltres, i ens diu què podem pagar i què no podem. Així de senzill. Que això vol dir que cal pagar allò seu, també?, amb els nostres diners?, bé, sí, és veritat. També els hem de pagar lo seu. Per això, per aquesta comoditat valenciana tan nostra, nosaltres no serem dels que voldran votar, d’ací quatre dies ni mai. Perquè ens agrada aquest passar còmode i mesell. Tant se val que el camp valencià siga un caos, un desert, un desastre, i tant se val no tenir un corredor mediterrani per vendre els nostres productes a Europa. Nosaltres, els valencians, preferim de quedar-mos la taronja en l’arbre, o podrint-se en terra, o tenir preus de ruïna: la taronja, l’ametlla, l’oliva, les garrofes (ep, a Torrent les paguen a 30 cèntims, més cares que no les taronges). Nosaltres no som ingrats ni idiotes, no volem mitjans propis, no: ja tenim els mitjans dels altres, que ens expliquen el món que ells volen, que ells entenen, que ells decideixen. És més còmode. Tant se val que la llengua d’ells siga diferent, ja ens hem fet a entendre que la nostra no serveix; la nostra, bé, potser és que no és suficientment important, que no valdrà per explicar el món, ni per explicar què ens passa. Per això nosaltres no farem com aquests llestos de catalunya, que volen administrar-se independentment. Ja sabem que tenim una policia i una GC que no ens vol, però fa tants anys que no ens volen, que no ens entenen, que ens amenacen, que sembla que ho portem de naixença. Ens miren amb una cara, amb una mirada de “vosaltres no sou nosaltres”. Bé, ells ja saben que ho diuen amb la llengua d’ells, però nosaltres també l’entenem, i els entenem… Ai, la policia i la GC, cap d’ells no ha sigut capaç d’aplicar la llei d’ús de la llengua, aprendre, ells, uiii. Fa 35 anys i encara no n’han aprés, pobres, però ens poden multar, o tancar, si no aprenem la d’ells. Els nostres fills?, els joves?, ja sabem que tenen poca eixida: que no n’hi ha suficient pressupost per a l’escola, per a les nostres universitats, ni per a la investigació, ni per a la ciència, que el fracàs escolar això i allò…, però als valencians ja ens va bé, això, ser a la cua, perquè ells també són a la cua, i nosaltres no els podem avançar, no, ni organitzar la nostra escola, ni els nostres plans, no… L’ocupació és quina és, i els nostres fills hauran de treballar de la pols, o de la merda que deixa la pols, si espana ho vol, però no voldrem decidir ni ara ni mai, no, per això ja n’hi ha espana. Sí, sabem que hi ha la declaració de drets, que tothom hauria de ser igual davant la llei, però no van així les coses, ací, i els valencians no podem fer res, que ens hem d’aguantar, n’hi ha molts països que ho aguanten, Turquia, per exemple, si el TC o el TSJV diuen que els valencians no tenim aqueixos drets, no els tenim, si no tenim segons quina llibertat, no la tenim, potser ells en saben més de lleis, de política, perquè a espanya n’hi ha gent més intel·ligent, més preparada, més sabuda, i per això nosaltres els hem de fer cas, sempre els hem de fer cas, perquè les coses són així, que sempre han sigut així… Ves que fem una llei per ensenyar llengües, espana l’ataca amb els tribunals. Ves que els valencians fem un compromís amb els refugiats, espana ens envia els jutjats! Ves que els valencians decidim ajudar amb serveis a la dependència, espana ens envia els tribunals. Ves que els valencians decidim de tenir criteri, espana ens envia els tribunals, o la policia o la GC… Els valencians voldríem un corredor mediterrani, però espana diu: una mel! Els valencians voldríem protegir la taronja com fan uns altres llauradors amb els seus productes, però espana diu: una mel! Els valencians voldríem destinar més diners a educació?, espana diu: una mel de xurro! I els valencians no sabem si volem o no decidir, que no ho sabem, si som fets d’aquella pasta d’homes forts i dones fortes de catalunya.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *