“Som republicans, independentistes, d’esquerres. I volem ser d’un país com els altres i que puguem considerar nostre. Ara fa un segle els nostres avant-passats volien fer la Catalunya-ciutat. Nosaltres volem fer la Catalunya-nació i la Catalunya-estat. … La construcció de la Catalunya-nació … es caracteritza per dues afirmacions fonamentals: l’opció per incorporar i compartir el màxim de les tradicions diverses d’origen de cadascú,…; l’opció per donar continuïtat a la tradició popular catalana …, bàsicament la llengua. … La Catalunya-estat es formula com el resultat d’un procés nou de legitimació a partir de la sobirania popular. …, com l’expressió moderna, en un món profundament interrelacionat i interdependent, de la voluntat majoritària, democràtica, d’un conjunt de persones, complex i divers, que es pensen i se senten i volen ser un sol poble, igual que els altres pobles”.
Aquesta era la conclusió de l’important conferència que Josep-Lluís Carod-Rovira va fer a Cosmocaixa el passat 3 d’octubre, amb el títol de “El futur que ens interessa”. Una conferència molt elaborada, en la que hi ha un clar projecte de país, de nació, d’estat per a Catalunya. Un projecte propi, personal, de Carod-Rovira però al mateix temps compartit amb molta altra gent -molt especialment els militants, simpatitzants i votants d’Esquerra- i que aspira a ser compartit amb molts més, fins a arribar a ser l’opció majoritària al nostre país, fins a aconseguir construir una majoria social nacional. Aquesta dialèctica, i també sintonia, entre projecte personal-projecte col.lectiu queda clar quan un es llegeix amb atenció la conferència i també el programa electoral d’Esquerra (1, 2, 3, 4). Un projecte i un programa per a liderar el país, i no només per a gestionar-ne les polítiques, cosa que tanmateix també s’ha de fer.
Hi ha moltes idees importants a la conferència, però m’agradaria destacar-ne algunes. Per exemple, la necessitat que a Catalunya tinguem un interès nacional, que “per sobre de les diferències ideològiques i de partit, hi hauria d’haver, en temes essencials, l’interès col.lectiu, el general de tota la societat, allò que en altres latituds anomenen l’interès nacional”. I que, aquest “interès nacional exigeix actituds nacionals, objectius nacionals, pràctiques nacionals que tinguin una mirada llarga, una utilitat perdurable”.
I aquest interès nacional només es pot defensar mitjançant grans pactes nacionals. En Carod en va proposar cinc: un que ja està en marxa com és el Pacte Nacional per l’educació; i quatre més que caldria implementar, el Pacte Nacional per la salut i el benestar que impulsi un pla de xoc d’atenció domiciliària i la llei de serveis socials, un Pacte Nacional per la modernització per potenciar l’economia i l’empresa catalanes, un Pacte Nacional per la cultura i un Pacte nacional pel civisme i la societat responsable que inclogui els temes de la nova immigració.
Una altra idea important és que el nostre futur no pot ser només el de la millora del país en termes quantitatius, sinó que “una Catalunya amb futur, amb el futur que ens interessa, és un país de qualitat”, “aquella que és capaç de pensar-se, projectar-se endavant i redefinir-se”.
De la mateixa manera que a al final del franquisme es parlava de la necessitat de crear “espais de llibertat” ara Carod ens parla de guanyar “espais de sobirania”, catalana naturalment, “de preservar espais de decisió catalana a les intromissions i ingerències externes de tota mena”. Hem d’exercir les nostres competències fins el límit, amb la màxima decisió, fins a forçar la legalitat vigent per a interpretar-la i aplicar-la a favor nostre. Al mateix temps, aquests “espais de sobirania” han de ser “identificats per tothom com espais d’eficiència, de benestar, d’utilitat, …, que es revesteixin amb el valor afegit de l’excel.lència i que, a més de ser competitius amb els de l’estat, siguin clarament millors que aquests”.
De la conferència de Carod i del programa d’Esquerra s’en dedueixen un projecte personal (de Carod) i col.lectiu (d’Esquerra), amb la mirada llarga, per a liderar el canvi i la millora que el país necessita a llarg i mig termini, sense oblidar la necessitat de gestionar bé el dia a dia, com ja ha demostrat Esquerra al govern de la Generalitat i de tants i tants ajuntaments. Sincerament, no crec que cap altre partit ni cap altre líder ho hagin plantejat amb tanta claredat i tanta consistència.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!