Al darrera la nevera
Bloc de Roger Palà
Pau Vallvé: el protagonista
Pau Vallvé és un tio especial. Suposo que tots els qui l’han tractat en major o menor mesura coincidiran amb aquesta afirmació. És, certament, un músic brillant i talentós, a més d’un bon compositor de cançons. A l’hora, té un punt autista que el converteix, a ulls de gran part de la parròquia musical local, en un ‘bitxo raro’: sempre tancat al seu estudi, obsedit per controlar fins a l’últim detall la seva obra, fugint d’esdeveniments socials (els únics excessos que es permet són les sobredosis d’episodis de Fringe i de partides de Colonos de Catán)… Les seves, diguem-ne, particularitats li han generat més d’una antipatia. No diré que a ja li està bé que el considerin un outsider entre els outsiders, però sí que a costa de tractar-lo es pot constatar que, realment, això seu no és un ‘personatge’: realment el paio és així de particular, i en el seu cas cal aplicar aquella recepta que expliquen els castellans: ‘son lentejas, o las tomas o las dejas‘. En tot cas, sí que té cada cop més clar que vol ser el ‘protagonista’ del seu treball com a músic. Per això a l’hora de signar el seu nou disc s’ha despullat de grups (u_mä) i pseudònims (Estaislau Verdet) i ha signat amb nom i cognom 2010 (Amniòtic), un disc on, literament, s’ho fa tot. N’expliquem alguna cosa. [Més]
La primera cançó que hem sentit del nou treball és “Protagonistes” (el clip ressona en aquest tema). Després de 19 anys als escenaris i onze discos amb diversos projectes, Vallvé ha volgut que aquest fos el seu treball més directe i pur, sense interferències. L’ha titulat com aquest any que ja comença a acabar-se perquè “ha estat un any de canvis i revelacions, que m’han conduit a prendre les regnes de la meva vida. Fins ara havia estat una mica esclau de la meva obsessió per la música, dels projectes en què estava immers, de la meva relació amb mànagers, discogràfiques… El 2010 ha estat l’any de dir prou. Vull passar-ho bé amb la música encra que em funcioni menys econòmicament, i si per passar-ho millor he de dur jo mateix el manàgement, el segell, i fer els discos de forma més natural… Doncs ho faré així. Són canvis que m’han conduït a aprofitar més l’energia que encara tinc i a disfrutar”.
Aquests canvis s’han plasmat en cançons concretes: la mort de la seva àvia, ‘matriarca’ del clan Vallvé, es fa explícita en el tema “L’àvia ha fet nevar”, i la ruptura amb la seva fins ara parella sentimental, Maria Coma, és motiu de cançons com “Amics dels cirerers” (avís per amants de la premsa rosa i futurs editors del Cuore català: el Pau i la Maria segueixen la mar de bé, i la seva relació artística no s’ha trencat: de fet la Maria serà la pianista de la gira de Pau Vallvé, i Vallvé segueix tocant les bateries al grup de Maria Coma). És, això sí, un disc directe, amb un punt gairebé tribal. En Vallvé diu que l’ha volgut culturitzar molt poc, que ha prioritzat el fet d’enregistrar a raig encara que això pogués anar en contra de les cançons en algun moment. “A nivell estrictament musical pot ser que d’altres discos que he fet siguin més rics. Quan vaig estudiar Belles Arts m’explicaven que un pintor ha d’anar educant el traç, però que arriba un moment que no ha d’anar més enllà en el seu perfeccionament, sinó deixar que la mà faci. Després de dotze discos i vint anys crec que he après prou música com perquè quan em deixo anar surti alguna cosa fresca que tampoc sigui òbvia”.
No avançarem gaire cosa més de 2010: el disc arriba a les
botigues el proper 9 de novembre i aviat se’n sabran molts més detalls.
Direm, això sí, que és un treball on es constata que ens trobem davant
d’un dels talents més rellevants de la música pop que es fa a Catalunya,
un personatge peculiar que esquiva etiquetes i mira d’evitar, incòmode,
les misèries d’una escena sovint massa preocupada per aparentar allò
que no és. 2010 és el disc on Pau Vallvé es mostra de
forma més explícita (en alguns moments fins i tot massa). Amb els seus
defectes i imperfeccions i també amb les seves moltes virtuts, prenent
les regnes de la seva vida i obra contra vent i marea.
És una bona actitud, no?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
supra shoes foorwear still would not let her. , supra shoes uk of the applications . supra tk society I promise you write. , cheap supra shoes It is favorable to the environment protection..