Saül Gordillo www.saul.cat

Bloc sense fulls

20 de desembre de 2007
Relat diari
1 comentari

El sopar de Nadal de l’alcalde de Barcelona

Torno del sopar a peu dret que l’alcalde de Barcelona ofereix als periodistes al Palauet Albéniz. Alguns companys, i crec que l’alcalde també, han anat a prendre una copa. Servidor no. Aquest és dels últims àpats de Nadal en la cursa gastronomico-institucional a la qual ens sotmetem els periodistes per aquestes dates. Des de fa una setmana gairebé cada dinar i cada sopar està compromès per les convocatòries d’institucions i partits. És una acumulació que comença amb una certa simpatia i acaba amb un esgotament important. Però és el que ens toca. Hi ha periodistes que se’n salven, però d’altres no tenim la mateixa sort i hem de complir no pas per una qüestió personal sinó institucional, del mitjà que representem i en què treballem. Queda pendent el dinar amb el president de la Diputació, Celestino Corbacho, però aquest senyor almenys és sensat i ens convoca passat festes. Enrere queden les digestions dels àpats amb Artur Mas, de Convergència, al Majèstic; amb el President Ernest Benach, al Parlament de Catalunya; i amb José Montilla, com a Partit dels Socialistes, a la Torre d’Alta Mar. Ni Esquerra ni Iniciativa m’hi han convidat, i al del Partit Popular no hi vaig poder assistir. L’Ajuntament i la Diputació, doncs, són les institucions que, al marge dels partits, mantenen la tradició nadalenca, mentre que la Generalitat va traslladar-ho anys enrere del desembre al setembre, per fer-ho coincidir amb la Diada Nacional.

Aquesta nit Jordi Hereu ha agraït la feina dels professionals de la informació, un clàssic de les breus intervencions que responsables públics pronuncien abans, durant o després de cadascun d’aquests àpats. Ha estat un annus horribilis per a l’alcalde. Un any enrere, en l’anterior sopar de Nadal, el seu primer com a alcalde, era l’esperat successor d’un Joan Clos que havia ofert els episodis més còmics i no tan còmics de l’alcaldia. De jove promesa i alcalde de perfil regenerador, Hereu ha passat en només un any a ser alcalde continuador de l’herència dels Narcís Serra, Pasqual Maragall i Joan Clos, amb episodis dramàtics d’un any dramàtic que ja acaba. Apagades, esvorancs i crisi dels serveis públics de transport en un exercici electoral que posava punt i final a un tripartit que ningú no gosava qüestionar fins que a Jordi Portabella li va entrar un atac de pragmatisme, valentia i, per què no dir-ho, de supervivència política.

El gest inesperat de Portabella va descol·lar Imma Mayol, que ja contemplava la seva calculada i progressiva retirada de la trinxera municipal. El cop de Portabella provocava un efecte col·lateral impensable per al jove alcalde hereu. De còmode mandat tripartit a soferta legislatura en minoria, víctima dia sí dia no dels designis d’una oposició que té una paelleta pel mànec. I Mayol manté el pacte amb Hereu a contracor d’una part dels seus companys de partit, que maleeixen el dia en què Portabella va decidir salvar la seva pell a base del sacrifici governamental i la travesia del desert opositora. Annus horribilis per a Hereu i, en bona part, també per a la força política de la tinent d’alcalde. La simpatia habitual de l’alcalde contrastava amb una seriositat i distància de Mayol que aquesta nit hi era al Palauet Albéniz perquè hi havia de ser, ja m’enteneu.

El president del col·legi del gremi dels periodistes, un senyor seriot que es diu Josep Carles Rius, ha obert la recepció amb unes paraules de record per a tres professionals que ens han deixat aquest 2007. Josep Maria Huertas Clavería, Francesc Candel i Albert Musons han marcat el dol d’aquest any. Tres grans pèrdues del periodisme barceloní, ha insistit Rius. Té tota la raó. També ha estat un annus horribilis per a la professió. Una coincidència més de política i periodisme. Ai las!

  1. El PP d’aquí diu que la CUP o les CUP pot/poden ser la Batasuna de Catalunya, perquè no condemnen els atemptats d’ETA. Informació apareguda a La Vanguardia d’ahir, m’han dit.
    Es vol desactivar les CUP, realment, o tot forma part del mateix programa de provocació als catalans, perquè algun independentista es perdi del cap, digui "Prou!" als espolis, a les preses de pèl de trens, ports i aeroports, dels peatges, a les acusacions d’insolidaritat, de nazisme català per la immersió lingüística, etc… i foti algun petard en algun jutjat o alguna caritativa emissora episcopal. "Terra Lliure ha vuelto, ya lo veníamos anunciando!" i apa, a detenir als que més convingui, i pobre de tu si estàs a una CUP…
    Què en penses, Saül? Què més caldrà aguantar?

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!