Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

16 de juliol de 2012
Sense categoria
7 comentaris

Per Reial Decret Llei el PP imposa un nou model de societat

La crisi econòmica és un fet. La fallida de l’Estat espanyol és una evidència i també que Espanya és un país intervingut econòmicament per la Unió Europea  i Catalunya un país intervingut pel Govern espanyol. Les mesures restrictives ordenades per la Comissió Europea per a minvar l’enorme dèficit de l’Estat espanyol han tingut la seva primera concreció en el Reial Decret Llei 20/2012 que es publicà al BOE el proppassat dissabte.

El R.Decret Llei és una proclama ideològica que enarbora els principis més conservadors, exacerbats i retrògrads del neoliberalisme i del nacionalisme espanyol. El Govern del PP imposa, emparat en l’economia, un canvi d’estructura social i política; el R.Decret Llei, recolzat per la reforma educativa anunciada, és l’instrument del que s’anomena una “revolució molar”, un canvi absolut estructural que respon a la ideologia del partit que governa Espanya.

La nova estructura social es fonamenta en dos estrats socials, la classe econòmicament alta -intocada pel R.Decret Llei-  i la classe mitjana, el gruix de la població, que ha de sostenir amb estretors els serveis públics universals. El grup desafavorit econòmicament i cultural que la crisi ha colpejat cruelment és abandonat a la seva sort, reclòs en un àmbit de precarietat i misèria. Per al PP i el neoliberalisme post-capitalista és un dogma que aquell que triomfa ho ha aconseguit pels seu treball i mèrits i que aquell que fracassa s’ho mereix perquè no s’ha esforçat per a aconseguir-ho, tant a l’escola com a la vida.

Llegir el R.Decret Llei és entrar en el fons ideològic del PP, el que segueix n’és tan sols una mostra:

El tractament de les persones aturades és esfereïdor. Prefereixen cobrar una prestació que cercar treball, practiquen el frau. El PP els castiga i condueix a una misèria desesperant. Pal sense pastanaga.
La classe mitjana , aquella que fins ara ha consumit i pagat l’IVA corresponent, també ha de pagar pels seus pecats, així ho creu el R.Decret Llei quan al pròleg exposa “la incidència de la despesa sobre productes superflus”.
És evident que segons el PP la cultura és un producte superflu per  a la societat i ha d’ésser reservada per a les classes altes, les elits. 

D’altra banda la regeneració espanyola es basa en la recentralització política guiada pel nacionalisme espanyol. El que diu el pròleg del R.Decret Llei sobre l’aplicació de la Llei de la Dependència és generalitzable a tota l’activitat del Governs autonòmics : la regulació de les prestacions per les CCAA  “ha potenciat la desigualtat en l’aplicació de la Llei”.

I etc. Recordem :  que la lllibertat d’horaris comercials afavoreix les grans empreses. Que no hi ha cap retall a l’insoportable càrrega del Ministeri de Defensa ni cap supressió de Ministeris (tots seran necessaris quan el Govern espanyol recuperi les competències que ara tenen les CCAA). El cop de destral als Sindicats, ja que tot acord i conveni podrà ésser revocat per “interès públic”, sense negociació. 

I etc.

L’estructura social que vol reinstaurar el PP és allunyada i contrària a l’estructura que fonamenta la societat catalana. Catalunya rebutja , de sempre, aquesta ideologia. Cal fer-ho públic, cal que el nostre Govern parli i ens doni senyals inequívocs d’esperança i confiança, la primera actuació podria ser anunciar que es restablirà l’impost de successions i que l’import  anirà a pal·liar la situació de les persones més desafavorides.

Rebuig i accions. 

  1. Crec, estimada Carme Laura, que el govern català és tan neoliberal com el central, tot i que no és tan maleducat (que jo sàpiga, ningú ha dit en públic “que es fotin”). Més val això que res; els temps són molt dolents i convé,de totes passades, estalviar crispació. 
          Que passis  un bon dia del teu sant, que puguis continuar pensant i dialogant durant molts anys, y que siguis molt feliç.
  2.  Anar a veure futbol i toros tindrà un IVA del 10% però anar a l’Auditori, al Liceu, al Teatre Nacional, anar a  veure el Pa Negre, al Palau de la Música i riure amb el Tortell Poltrona, el 21%. Fins i tot els Pastorets d’en Folch i Torres han rebut!!!  Potser ja és hora que en Lluquet i en Rovelló seguin a taula amb Satanàs i pactin plegats una llarga llista per cremar-ne una bona colla a les calderes, sense oblidar cap dels 6 nous immaculats consellers del CAC i de tots els organismes inútils que sols serveixen per agrair favors inconfessables. 
     Però, per damunt de tot, felicitats pel sant! 
     Estic segur que serem molt més forts que la por perquè hi ha coses com que no ens les prendran mai. Són tan pobres i tan miserables que no saben ni que aquestes coses existeixen, i ben segur que existeixen!!!   
     
     
  3. Això és com si a Europa es practicara una política d’espoli fiscal a Alemanya.

    I damunt es fera una intervenció per banda de Grècia, Portugal, Espanya, Irlanda i Itàlia a Alemanya per no poder fer front a les seves despeses públiques.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!