Ací estem!
25 d'Abril de 2007. Després de 300 anys, ací estem...!
Colla d’amics de Paco Muñoz
Si una cosa ens ha ensenyat Paco en tots estos anys que fa que ens canta i ens encanta és que tenim un país magnífic que cal que estimem profundament, i que cal que cresquem amb ell, sense perdre l’identitat. Per això, nosaltres, arrelats en l’ahir però pensant sempre en el demà, també encendrem llums entre les nostres muntanyes enamorades…
.
Romanç del Penyal i de l?Aitana
Del disc Cançons de la Mar en calma (1994)
Lletra de Paco Muñoz
Música d?E. Murillo
Diuen que el Penyal d’Ifac ahir confessà al Montgó:
"Des de fa un grapat de segles l’Aitana es el meu amor.
Vull que em guardes el secret que ningú es puga enterar
tu ja saps que el Montcabrer discret la vol festejar",
Però la serra de Bèrnia com que és al mig ho escoltà
i envià les seus àguiles a contar-ho ençà i enllà.
Al castell de Guadalest també ha arribat el revol
i en saber-ho el Puig Campana pregona festa major.
La notícia de les noces als peixos fa trontollar
mentre dofins i gavines s’ajunten en un abraç.
Una tonyina nerviosa a Tabarca s’ha acostat
i ja l’illa tremolosa li ho ha dit a Guardamar.
La primera lluna plena ho ha escampat per Castelló
i les illes Columbretes estan fen una cançó.
Penyagolosa gelosa els ha dit als pelegrins
que preparen el seus cants i que es posen en camí.
Hui la serra d’Espadà li ha preguntat al Garbí:
"Tu que estàs prop de València, Saps qui faran de padrins?".
La serra de les Agulles fa sonar el seus penyals
mentre toca la dolçaina la muntanyeta dels Sants.
La murta i el Sant Sofí en veu baixa han comentat:
"L’Aitana, poca vergonya, el Montcabrer s’ha deixat".
El Benicadell altiu al Montdúver li ha xerrat:
"La serra de Mariola fa dies que està plorant"
El Montcabrer generós a tots els ha fet callar:
"jo faré de testimoni i enhorabona al Penyal
La font Roja raja alegre, canta l’aigua del Pou Clar
i les runes de Montesa al Caroig han informat:
"Dalt l’ermita de Santa Anna la boda es celebrarà.
Segaria serà padrina i el Maigmó padrí formal".
En sentir tan gran desori l’Aitana s’ha vergonyit
i a dalt de la Carrasqueta ballen un valset els pins.
Somriu també Mariola i oblidant-se del seu plor
diu que li durà a la núvia una corona de flors.
La mar promet estar quieta les ones aplaudiran
i hui a la Mediterrània serà nit de festa gran.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!