El somriure del pessic

Un
bon pessic de la PCiC.
Aquest pessic ha tingut molt de sentit, la
física de l’acció-reacció ha funcionant. Sembla fantasia, però
és cert, les forces pro-mani dialoguen i es posen d’acord per
reivindicar totes juntes millores per a Castelló. Les forces
anti-mani s’espavilen, expliquen i es comprometen pel poble.
Enhorabona tothom. Castelló us felicita. Mai tan pocs, amb un
pessic, havien aconseguit tant. La pressió cívica dels David,
sempre necessària, ha despertat de la somnolència política els
Goliat. L’acció cívica de convocar la manifestació ha resultat
una estratègia eficaç i tot un èxit per al poble, si observem les
reaccions que ha produït en la classe política local. Benviguda la
manifestació i que siga una festa reivindicativa de tot el poble.


El
somriure de la foto. Ja sabem que ells no poden viure sense les fotos
als diaris, les notícies, els Miragalls, els llibres de festes o de
falles, quasi sempre, ells, volen ser els protagonistes de la peli.
Amb això ja s’estan de contents i no fan cap mal. No saben viure
sense la foto, el somriure i la promesa. Les noves tecnologies fan
meravelles, hi ha les màquines de fotopolítiques, exclusives per
als polítics, les quals incorporen la funció del millor somriure de
l’artista al clic. Només cal enfocar i quan fas clic, el somriure
ix tan sincer i natural que sembla de veritat i tot. Però alerta,
perquè estan apunt de traure’n unes en les quals els qui fan de la
política un ofici, podran seleccionar, fins i tot, el tipus de
somriure que desitgen segons el context, així, n’hi haurà de
triomfador, de perdedor, per a la campanya electoral municipal,
autonòmica, estatal, del partit, de la mancomunitat, per a fer la
guitza als contraris del propi partit o dels altres, per a
inauguracions, per a processons, per festes…Tota la millor
innovació japonesa al servei de la política! Un nou bàlsam, que
sense dubte, ajudarà a pal·liar la desconfiança creixent de la
gent en la classe política.

Una
sorpresa positiva per a Castelló. De vegades el dia a dia del poble
és alterat per un paper que et deixen a la porta de casa una nit de
divendres. Tu estàs plàcidament elucubrant sobre el sensesentit del
pas del temps pels carrers del poble, sobre la continuïtat dels dies
i les nits, sobre el devenir dels forats negres per la immensitat de
l’univers i, de repent, un simple full imprés a color et porta a
casa la foto que anuncia el compromís per a la imminent construcció
de nou Severí Torres, col·legi públic demandat, sense èxit,
durant més de 20 anys. Un compromís per al mes de maig. Però les
fotos s’han de mirar a distància, sense passió, perquè que tots
els personatges no somriuen, algun sembla que té dubtes i el perfil
i les mans el delaten. Les presses no solen ser mai bones per a
convéncer. La foto del paper noctàmbul va decorada amb paraules que
ens anuncien promeses i compromisos, alhora que ens expliquen accions
i gestions, però alerta a les cometes que s’han deixat caure per
ací i per allà. Ai, les cometes! En els polítics mai se sap. Les
cometes voldran dir que tot és una broma?, o que ara direm “mes
de Mayo”, i després, si no poguera ser, per crisi o per ZP que ens
margina, sempre podem transformar-ho en “al mes de Mai”?, i així,
continuar amb promeses, perquè si han passat tants anys i tantes
eleccions locals, tampoc passaria res esperar uns anys més i unes
altres eleccions.

Castelló
necessita de projectes col·lectius i compartits. Projectes que han
d’estar per damunt de les ideologies dels partits. Potser encara no
tots hem aprés que mai ningú no ens donarà res del que ens
pertoca, sinó que caldrà exigir-ho per guanyar-ho. Les paraules i
les cometes de la decoració de la foto, les podem interpretar amb un
toc de filosofia existencial i pràctica, és a dir, llegir-les des
de la pròpia ideologia, preferències, simpaties o antipaties
polítiques o, per què no, segons l’estat d’ànim, uns dies
estem depres i altres eufòrics, o altres dependrà del temps
atmosfèric, no llegim igual un dia ventós, que un de pluja o de
calor. Perquè com agafem les paraules entre cometes de “la “mala
gestión” del alcalde ….porque su “falta de previsión y su
lentitud administrativa” o l’altra perla literària de “la
“disposición y la sensibilidad que en todo momento…, para
solucionar la problemàtica existente”. Les paraules pensaran que
després de tants anys d’espera ja tocava ja, però elles són
disciplinades i fan la seua funció dins del text, les pobres
al·lucinen escèptiques i ja no creuen en res, se senten enganyades
pel mal ús que s’hi fa i presoneres de les cometes.

I
ara ja se m’acaben les paraules, però ai!, lectors, com el poble,
aquell que ens diuen que és sempre savi, podem continuar amb les
nostres pròpies paraules, amb somriures de foto o sincers, amb
promeses a anys vista o compromisos per al “mes de Mayo” o,
perquè no, manifestar el nostre compromís cívic el pròxim
divendres 5 de març per a viure un temps festiu en el qual tenim
dret a reivindicar millores que solucionen vells problemes de
Castelló que els pobles veïns ja fa molts anys que han solucionat.

 

Albaida
Castelló

acicastello

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *