L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS

L’hidroavió a les fosques no pot actuar

A les fosques només actua l’esplendor del foc: el paó per excel·lència de la fonda tenebra.

Quan haquegen les expressions més humils i menys frankfurtianes de la literatura catalana és per qualque cosa. Ni tot el conjunt (l’enemic ens veu a tots més o menys germanetes bessones) ni cadascun dels seus components per separat, resulta que no som tan monjatancades com volen fer veure.

Veig que els nostres contraris s’aferren a l’emblanquinat. Com que no poden desllorigar els nostres efectius menys vulnerables, de tan assegudets a la taula-braser amb les cames plenes de ‘vaques’ com estan, s’han d’aferrar als serveis d’emergència com ara jo: aquesta vella carrossa apedaçada i cada any fregada amb paper de vidre número sis i repintada de groc canari perquè la vegin de pertot i pescant calamars davant Vista Talaia cap pescador no en pugui prendre mal; vull dir, que no el succioni o, per contra, que no l’obligui a endollar la bomba de treure aigua. Perquè tanmateix la pobra bomba d’atxicar, ni auxiliada amb els lacrimògens embornals i tot, no donaria a l’abast.

Pirates de pa amb fonteta! A l’Almoina us vull veure l’any que ve per la Patrona, valentia covarda i arrufada que només saps actuar d’efemèride en efemèride, d’aperitiu en aperitiu i d’oliva farcida d’anxova a croqueta congelada!

Un raid aeri intergalàctic per tombar una tartana que està per si un vell cala foc a un rostoll, no fos cas que una guspira encengués la coa del mostel i en la seva fugida paorosa i resplendent la bestiola escampàs el foc dins un pinar i de resultes d’aquest petit drama botànicozoologic la població civil i alguns banyistes en rebessin pinyes en ejecció ígnia, talment un coet que l’haguessin dirigit amb picardia vers les esquenes semibronzinades als països escandinaus amb programades sessions de raigs UVA als gabinets d’estètica.

Degenerats, no trob una altra paraula que més pertinentment us descrigui i us immortalitzi.

Sou el Ku-Klux-Klan de la postmodernor, els Torquemada de la lleva del preservatiu de làtex, la rudimentària capoladora de carn per fer la sobrassada que ha passat per una agència de disseny i n’ha sortida feta un spray de matamosques. Spray de fliiiit! A tu t’ho dic: poca glòria em podràs procurar.

A mi m’agrada més barallar-me amb els forts, amb els que manen; les metzines només em provoquen mal de panxa i lleugeres indisposicions com les causades pels cicles menstruals antany. Poca cosa. Una bossa d’aigua calenta damunt la ronyonada una estoneta i ja està, i una infusió de camamil·la. I si aquest mes ve tan bèstia, una cullerada sopera de gin Xoriguer o Beltran. Res pus.

Anau contra les Convencions de Ginebra i contra tots els tractats internacionals que vareu subscriure amb els països civilitzats quan ja no podíeu resistir més el sever aïllament monacal a què us varen sotmetre, sense poder fer negocis ni res. Si voleu poder fer negocis com els ianquis, ja ho sabeu: heu d’estar disposats a aguantar el xàfec com ells.

Jo només sóc un xàfec.

Ah! I els ianquis, que són tan patriotes, no criden el ‘Canadair’ quan veuen secorrar la seva bandera multiestelada.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!