L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS

Redòs per a la serenitat municipal

25 de febrer de 2009
General
9 comentaris

PIGA, TROB QUE EL MOS NO TE CONVÉ

Quan siguis vella et cuidarà més bé n’Avelino

M’ha caigut una peça del sucador de taronges i ell me l’ha feta a mans i no m’he haguda d’acalar, la qual cosa en la contingència present s’agraeix una cosa de no dir; igualment les carícies. D’ençà que sóc a casa no para de llepar-me, especialment l’interior de les orelles, no sé què hi troba. Jo procur dur-les ben netes si és per això. Cara, ulls, nas, tot està més llepat que un caramel d’eucaliptus. De tant en tant m’hi pas un cotó impregnat de tònic d’aloe vera, per si de cas.
Abans de la teva desaparició havia preparat algunes coses per explicar-te, tretes dels assaigs de Montaigne. Saps que hi ha hagut gossos que s’han dedicat professionalment al teatre? Idò Plutarc va veure actuar un gos a Roma, en el teatre Marcelo, en temps de Vespasià. Era el ca d’un comediant i tenia un paper en una obra. Entre d’altres coses, l’animal havia de fingir durant un cert temps haver mort a causa d’una determinada droga, i quan es menjava el pa enverinat havia de començar a tremolar i agitar-se, fins que quedava estès i rígid com un cadàver. En tal situació es deixava endur d’un cap a l’altre tal com exigia el guió de la comèdia, i a la fi, quan coneixia que era oportú, es començava a moure com si despertés d’un somni profund i, alçant el cap, mirava pertot, deixant els espectadors atònits.

Diu Montaigne que els espanyols, a la seva conquesta de les noves Índies, pagaven soldada als seus gossos i els donaven participació en el botí. I aquests animals mostraven gran destresa i bon judici en prosseguir o detenir-se en les seves victòries, en carregar o retrocedir, segons les ocasions, i en distingir els amics dels enemics, alhora que lluitaven amb vigor i fogositat. (No hi estic d’acord, Piga, que donassin mals exemples a la teva gent. Aquests sempre fan igual).

 

  1. …de saviesa, Xesca! Gràcies per delectar-me amb el gos dels temps de Vespasià. I ves que haurem de venir a conèixer n’Avelino, que sembla un molt bon partit! A vreure si el Mos n’aprèn!!

    PS: Coi, aquests espanyols… en fi, espero que els gossos fossin assenyats i estalviessin per quan es retiressin… (perdona’m el doi…)

  2. Acabo d’aterrar a territori bloc, ja ho saps, i he fet un tomb (de moment hi duc més d’una hora sense parpellejar) per l’Hidro i no m’ho acabo. Tantes coses han passat? Com estàs? Dins de la meua insignificància, hauria volgut ser al teu costat aquest temps… em dol a l’ànima. I estic atabalada…
    Una abraçada fonda!

  3. Aixó dels gossos de la conquesta és boníssim. Ja m’estranyava a mi que els espanyols conquerissin rés. Van ser els gossos.

    Ells eren els capitans i generals

    Cuida’t Xesca. i cuida al quisu

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!