L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS

Quan siguis vella et cuidarà més bé n’Avelino

M’ha caigut una peça del sucador de taronges i ell me l’ha feta a mans i no m’he haguda d’acalar, la qual cosa en la contingència present s’agraeix una cosa de no dir; igualment les carícies. D’ençà que sóc a casa no para de llepar-me, especialment l’interior de les orelles, no sé què hi troba. Jo procur dur-les ben netes si és per això. Cara, ulls, nas, tot està més llepat que un caramel d’eucaliptus. De tant en tant m’hi pas un cotó impregnat de tònic d’aloe vera, per si de cas.
Abans de la teva desaparició havia preparat algunes coses per explicar-te, tretes dels assaigs de Montaigne. Saps que hi ha hagut gossos que s’han dedicat professionalment al teatre? Idò Plutarc va veure actuar un gos a Roma, en el teatre Marcelo, en temps de Vespasià. Era el ca d’un comediant i tenia un paper en una obra. Entre d’altres coses, l’animal havia de fingir durant un cert temps haver mort a causa d’una determinada droga, i quan es menjava el pa enverinat havia de començar a tremolar i agitar-se, fins que quedava estès i rígid com un cadàver. En tal situació es deixava endur d’un cap a l’altre tal com exigia el guió de la comèdia, i a la fi, quan coneixia que era oportú, es començava a moure com si despertés d’un somni profund i, alçant el cap, mirava pertot, deixant els espectadors atònits.

Diu Montaigne que els espanyols, a la seva conquesta de les noves Índies, pagaven soldada als seus gossos i els donaven participació en el botí. I aquests animals mostraven gran destresa i bon judici en prosseguir o detenir-se en les seves victòries, en carregar o retrocedir, segons les ocasions, i en distingir els amics dels enemics, alhora que lluitaven amb vigor i fogositat. (No hi estic d’acord, Piga, que donassin mals exemples a la teva gent. Aquests sempre fan igual).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!