El malson de la infrastructures


(Xavi, entre Atenes i Badalona – en diferit)
La tornada també va tenir com a protagonistes els diferents organismes i empreses responsables de la mobilitat. Primer, a l’aeroport d’Atenes els empleats de seguretat van organitzar una protesta amb serveis mínims que van fer el pas del control una tortura. Entre xiulets i empentes van arribar just a temps per embarcar. Dalt l’avió, quan ens van portar el sopar amb ganivets de plàstic, la meva acompanyant em va explicar que quan ella va venir amb Business li havien donat ganivets metàl·lics. Per què tanta paranoia doncs amb la seguretat ? Ja a l’aeroport de Barcelona vam anar a reclamar als d’Iberia que donessin a la meva companya els 400 euros d’indemnització que estipula la normativa de transport de viatgers en cas de sobrereserva. El dia que va venir només n’hi havien donat 200 aprofitant que ella desconeixia la normativa. Primer els d’Ibèria ens deien que ells no s’havien equivocat i es feien els longuis. Quan els hi vam demostrar que ens havíem llegit el text van anar a consultar-ho a dins. Després d’un quart d’hora pensant-s’ho ens van dir que potser sí que teníem raó però que ara l’ordinador no els hi permetia arreglar la situació. Que truquéssim al servei de reclamacions i féssim una queixa formal. Per rematar el dia, vam arribar a l’estació de RENFE quan feia poc que havia marxat un tren. Temps d’espera següent: mitja hora passant fred (l’estació està oberta) !! Gran connexió ferroviaria d’aquest aeroport nostre. I tot per connectar-nos amb Alta Velocitat a la capital de Regne d’Espanya. Una vegada a Sants, quan el nou recorregut estúpid de la línia 10 em va obligar a canviar de tren sortint de la zona d’andanes, la màquina em va tornar a picar el bitllet (!?) per just després decidia declarar-se en vaga i precipitar la despedida amb la meva companya. Segur que anem endavant ?

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *