Torno de la manifestació que hem fet avui dissabte al carrer de la Marina. Llegeixo que la guàrdia urbana diu que hem estat 750.000 persones. Com que a les eleccions que fan els espanyolistes considero els números de la guàrdia urbana, penso que per coherència amb les nostres he de fer el mateix. Tot i
Jo no hi entenc de política. Si hi entengués, amb els anys que he estat militant a partits polítics haguès arribat a diputat, regidor, director general o que que sigui que es pugui arribar. Per començar, a mi m’agradaven més els càrrecs de partit que no pas els càrrecs públics. Dit d’una manera, i
El cert és que – com vaig comentar a l’article d’ahir – jo tenia coll avall que l’aturada de país d’ahir no funcionaria. Els meus dos grans raonaments eren: que els sindicats majoritaris – CCOO i UGT – no la secundaven i que les empreses i els treballadors – fins i tot en el
No sé com anirà l’aturada de país que hi ha programada per demà. La sensació avui és que d’aturada, aturada no ho serà gaire. Ojalà m’equivoqui però la sensació que tinc és que la gent que s’aturarà demà bàsicament és la que ja està aturada: gent sense feina i jubilats. I al seu costat
Els catalans som un poble complicat. La nostra arrel llatina ens fa amants de l’àgora per a bé i per a mal. Som el país que de tants caps, tants barrets. No hi podem fer més. En aquest sentit ens assemblem molt a Itàlia, que li passa si fa no fa el mateix. I
Fa dies els neofranquistes del PP, C’s i el PSOE – mare de Déu si els fundadors del PSC s’aixequèssin de les seves tombes! – deien que a Catalunya hi ha tants independentistes perquè a les escoles s’ensenya a odiar espanya. En el seu dia jo vaig contestar a aquesta afirmació que els independentistes
Des del darrer article que vaig escriure el dia que es va proclamar la República Catalana fins avui, 2 de novembre, han passat moltes coses. L’estat ha aplicat l’article 155 CE i ha intervingut la Generalitat, tenim el president de la Generalitat a Brusel.les a l’exili i tota la Mesa del Parlament havent de
Després de fer les coses que havia de fer per la tarda, en tornar a casa, me n’assabento que el president Puigdemont, finalment, ha decidit no convocar eleccions i, per tant, que continua quedant oberta la via per tal que el Parlament de Catalunya proclami la independència. El motiu és que els senadors del
Just quan acabava de publicar l’article anterior han començat a aparèixer notícies segons les quals el president Puigdemont havia de comparèixer a les 13,30 per tal de convocar eleccions. Quan em torno a posar a escriure són les 16,10 i el president Puigdemont encara no ha comparegut. Com que el PP no s’ha compromès
Arriba el segon moment de la veritat. Jo crec que de moment podem dir que n’hi ha hagut com a mínim mitja dotzena o més des de que el Tribunal Prostitucional es va carregar l’estatut aprovat pels catalans fins avui i que, d’ara en endavant, també n’hi haurà uns quants més. Però, dit això,
Com que em fa pena que tothom en parli i és un article breu però cantellut el reprodueixo per a que els meus lectors sàpiguen amb que ens les tenim. Cal ubicar l’article al Títol VIII de la CE. I, dins d’aquest títol, al capítol tercer, que és el que parla de les comunitats
Un altre dia ja analitzarem més a fons el que diu el reconsagrat article 155 CE i com se’l fa venir el govern espanyol per fer el que li rota. L’estat de dret per aquesta gent és un vestit fet a mida en que l’oligarquia i els seus bufons poden fer el que els hi
Jo he anat a La Salle Bonanova. Allà els germans els explicaven la bíblia del dret i del revés. Era l’època kumbaià i tot i que hi havia algun germà franquista, la majoria ja girava al voltant de la democràcia-cristiana catalanista. Unió Democràtica de Catalunya no era el que va acabar sent amb Duran
Un dels pecats nacionals espanyols, si és que es pot parlar en aquests termes, és la supèrbia. els espanyols tenen un complex de superioritat respecte de la resta de nacions de la terra espectacular. Si alguna vegada no els hi surten les coses bé, mai no és culpa seva; és la pèrfida Albion, França
Francament, jo trobo que això ja fa massa temps que s’allarga massa. Fa tantíssims anys que Catalunya és maltractada per espanya que penso que fugir-ne és urgentíssim. Ja em disculpareu l’abús del superlatiu, però penso que és pertinentíssim. No és que no vegi clar el problema: ells tenen la força de l’oligarquia i nosaltres la