ÉS UNA BONA NOTÍCIA QUE TINGUEM GOVERN A LA GENERALITAT?

Costa de dir, costa de definir-se, perquè és un govern que està a mig camí de la potència i de la impotència i, per tant, es pot veure el got mig buit, com mig ple, va a gust del consumidor. Hi ha raons de pes per estar emprenyat i per estar content. Potser   una anàlisi lúcida ens situa en un punt intermedi de les dues posicions.

Les causes per les quals hauríem d’estar emprenyats són molt fàcils de veure. Resulta que espanya no només no va respectar i va reprimir l’u d’octubre. També va empresonar o exiliar els nostres principals dirigents. Van aplicar de forma il·legal l’article 155 de la constitució espanyola, van convocar fora de la llei unes eleccions al Parlament i no van respectar el seu resultat, de manera que no van deixar que la persona que encapçalava la majoria parlamentària (el president Puigdemont) fos president, ni tampoc que ho fos el Jordi Sánchez, ni Jordi Turull, ni han deixat que els nostres exiliats i presoners formessin part del govern, tot i que encara no han estat jutjats i els seus drets polítics no haurien de tenir cap limitació.

L’anterior fa que constatem, per molt que ens desagradi, que malgrat que el referèndum de l’u d’octubre se celebrés i es guanyés, la independència no ha arribat a ser efectiva i que espanya ens va reprimir fins al màxim on pot reprimir un país que es diu democràtic i occidental (mai ens haguéssim cregut que Occident en general i Europa en particular ho tolerarien, però el fet és que ho han tolerat i aquesta és una de les lliçons més punyents que hem d’aprendre del que ha estat el procés fins ara: no en tenim prou amb la raó, també necessitem la força; si no som prou forts, no esdevindrem independents).

En aquesta situació era urgent recuperar les minses eines d’autogovern que ens ofereix espanya i, amb el suport popular i aquestes eines de Mecano, continuar el camí. Necessitàvem recuperar la Generalitat per mil i una raons. La primera, perquè vàrem guanyar les eleccions. La segona, perquè és la nostra principal eina per transformar la societat. I la tercera i importantíssima perquè la Generalitat a més a més de ser un instrument per a fer política en majúscules, diguem-ne ideològica, també és una institució per a fer política en minúscules, és a dir, administrar els ciutadans. Recuperar la gestió administrativa del govern de la Generalitat, treure-la de les mans dels usurpadors del 155 era urgentíssim i no s’havia d’haver demorat tant. No s’havia d’haver deixat que el dia a dia de tots funcionaris i de tot el servei públic de la Generalitat estigués tant de temps en mans del govern espanyol. Ho considero un error i una manca d’empatia amb els ciutadans que no només necessiten un govern que governi, sinó també d’una administració que administri.

Ara hem recuperat el govern i l’administració i el primer que caldrà fer és posar-los a funcionar al servei dels ciutadans. Crec que, d’entrada seria sensat fer una política en minúscules per tal que tots els serveis de la Generalitat tornin a la normalitat ciutadana, que vol dir, també, desfer tot allò que s’ha fet en virtut del 155 al nostre govern. Una vegada recuperada aquesta normalitat administrativa, haurem de tornar a plantejar-nos la política amb majúscules, com afrontar les grans ambicions del país. Fer-ho al revés crec que seria un error.

Per tot l’anterior, penso que podem estar emprenyats i que podem estar contents alhora, però que el que toca ara és aparcar el sentiment que tinguem i, amb les eines que tenim, continuar avançant posant com a prioritat el benestar dels ciutadans, la normalització de tots els serveis de la Generalitat.  Recuperar el govern de la Generalitat.  Hi ha temps per avançar.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *