Per tal de facilitar la meva exposició i raonament, primer ens treurem de sobre l’atemptat contra la llibertat sexual de l’art 178 CP que és el que es produeix quan s’utilitza la violència o l’intimidació per obligar a la víctima a unes conductes sexuals diferents a la penetració. Com que en el nostre cas va haver-hi penetració bucal, vaginal i anal l’article – amb una pena inferior a la del 179 (violació) i 181.4 (abusos amb penetració) – aquest queda descartat de l’aplicació al nostre cas.
A continuació vull posar de manifest la contradicció que hi ha entre el article de la violació del art 179 i l’article 181.4 dels abusos amb penetració i concloure que, des d’un punt de vista tècnic (que no moral, quedi clar) és més lògica l’absolució que fa el magistrat que fa el vot particular, que la condemna que fan els altres dos magistrats per abusos. Tot gira al voltant si el jutge considera que hi ha consentiment o no. Intentaré explicar-ho ( i que ningú pensi que estic justificat el vot particular absolutori perquè és tot el contrari, només dic que és més coherent amb la versió dels fets provats que han donat els tres magistrats ).
La diferència entre la violació en els abusos del art 181.4 CP només és una: que hi hagi hagut violència i intimidació, ja que en els dos casos parlem d’una relació sexual inconsentida. Però si no hi ha ni violència, ni intimidació, és pot dir que una relació sexual no és consentida? Es a dir, si no s’agredeix a una noia, ni la noia te por de que l’agredeixin i manté una relació sexual, és pot dir que no l’ha volgut mantenir? Dit d’una altra manera si una noia és lliure per decidir si vol o no vol tenir una relació sexual no és pot dir que hi ha cap delicte sexual si manté relacions sexuals.
El primer que es veu, per tant, és que l’article 181.4 del Codi Penal espanyol és un article sense cap sentit jurídic i no hauria de parlar violència o intimidació sinó simplement fer referència a una relació sexual inconsentida. I penar qualsevol relació sexual inconsentida perquè, per definició, quan una relació sexual inconsentida es realitza és contra la voluntat d’algú i, per tant, hi ha violència i intimidació i, per tant, violació. Per tant l’article 181.4 CP, que és el que els magistrats han utilitzat per condemnar els cinc energúmens per abusos, hauria de desaparèixer perquè n’hi hauria d’haver prou amb la regulació del art 179 que fa referència a la violació. Fet i fet, aquest article 181.4 CP només serveix per a que els violadors se’ls pugui aplicar una pena més baixa que la de l’article 179 CP havent cotmés exactament el mateix delicte que es descriu en l’article 179.
És a dir, la llei està mal feta i s’ha de canviar i ara parlo des del punt de vista estrictament tècnic. Però si tenim en compte que en el darrer any les agressions sexuals han augmentat un 24% és evident que s’han d’endurir les penes ( aquest és un article jurídic; no estic dient que no s’hagin de fer moltes altres coses a més d’endurir les penes, com la formació a les escoles, la revisió de la visió de la dona com objecte sexual als mitjans de comunicació etc…, però ara estic escrivint gairebé estrictament com a jurista ). I que aquesta benevolència amb que els tracta l’art 181.4 CP sigui legislativa, jurídica i ètica i socialment incomprensible.
La pregunta que ens hem de fer és: per què el legislador va fer l’art 181.4? Per què el legislador no l’ha canviat? La resposta fàcil és que a una societat patriarcal li va bé que els jutges puguin ser indulgents amb els violadors. Però no és suficient: des d’un punt de vista tècnic, es podria baixar la pena de violació i s’evitaria aquest fangar. Crec que, en definitiva, és una barreja de les dues coses: al violador se’l passa a dir abusador (cosa que sóna infinitament millor però no defineix el que ha fet, que és una violació com una casa de pagès ) i se li rabaixa la pena si es jutge es treu de la xistera que la víctima no ha consentit tot i que no hi ha hagut ni violència, ni intimidació, cosa que no es creu ningú.
O sigui que els primers que haurien de donar explicacions són els que van votar a favor d’aquests articles del Codi Penal. Que qui va votar què? Van votar a favor del codi penal que tenim el PP i UPN, van votar en contra el PSOE, Izquierda Plural, PNB, UPyD, CIU, ERC, BNG, Coalició Canària, GBai i Amaiur (menys un diputat que es va abstenir). També es va abstenir el FAC.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!