ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS

Crec que hem de distingir dos aspectes: per una banda els fets en sí ( que cinc individus forcessin a tenir relacions sexuals a una noia ) i la sentència que han dictat els magistrats de la Audiència de Navarra ( una condemna per abusos i no per violació amb el vot particular d’un magistrat que entén que no existien aquests abusos – ni violació –  i que només procedia una condemna per robatori d’un mòbil ).

Pel que fa als fets en sí, crec que gairebé és gratuït condemnar moralment els energúmens que van forçar la noia. Més enllà del dret a la defensa jurídica al que té dret qualsevol ciutadà pel simple fet de ser-ho (i que és essencial en qualsevol cas a qualsevol democràcia ), no crec que, moralment, aquests individus tinguin cap mena de defensa. Són fastigosos, repugnants, covards i els adjectius més durs que hom pugui trobar als diccionaris. Si, a més, resulta que dos dels que ho van fer cobren sous públics relacionats amb la defensa dels ciutadans del seu estat ( perquè un és veu que és soldat i l’altre és guàrdia civil) , la cosa ja és el deliri. Gent que cobra un sou per a mantenir l’ordre públic i defensar els drets dels ciutadans es dedica a violar-los. A violar-la en aquest cas. I aquí jo crec que la paraula violació sí que té tot el sentit. La violació de l’ordre públic per part d’aquells que l’han de defensar.

Però en aquest cas m’interessa més la part jurídica del problema perquè aquests dies tothom dóna per fet que és va tractar d’una violació i no d’uns abusos i no he sentit cap argument jurídic en aquest sentit. Ni tampoc he vist que en els debats televisius hi participessin juristes. Dilucidar si una sentència està bé o malament, d’entrada és un problema jurídic. Perquè aquest és el primer marc en el que es mou i al que es deu la sentència.

Així doncs, com regula el Codi Penal espanyol la violació i com regula els abusos ? Vege’m-ho en la pròpia llei:

A ) Atemptat contra la llibertat sexual:

Artículo 178

El que atentare contra la libertad sexual de otra persona, utilizando violencia o intimidación, será castigado como responsable de agresión sexual con la pena de prisión de uno a cinco años.

1. B) La violació:

Artículo 179

Cuando la agresión sexual consista en acceso carnal por vía vaginal, anal o bucal, o introducción de miembros corporales u objetos por alguna de las dos primeras vías, el responsable será castigado como reo de violación con la pena de prisión de seis a 12 años.

A-B) Agreujants de les penes dels atemptats contra la llibertat sexual i la violació:

Artículo 180

1. Las anteriores conductas serán castigadas con las penas de prisión de cinco a diez años para las agresiones del artículo 178, y de doce a quince años para las del artículo 179, cuando concurra alguna de las siguientes circunstancias:

• 1.ª Cuando la violencia o intimidación ejercidas revistan un carácter particularmente degradante o vejatorio.
• 2.ª Cuando los hechos se cometan por la actuación conjunta de dos o más personas.
• 3.ª Cuando la víctima sea especialmente vulnerable, por razón de su edad, enfermedad, discapacidad o situación, salvo lo dispuesto en el artículo 183.
• 4.ª Cuando, para la ejecución del delito, el responsable se haya prevalido de una relación de superioridad o parentesco, por ser ascendiente, descendiente o hermano, por naturaleza o adopción, o afines, con la víctima.
• 5.ª Cuando el autor haga uso de armas u otros medios igualmente peligrosos, susceptibles de producir la muerte o alguna de las lesiones previstas en los artículos 149 y 150 de este Código, sin perjuicio de la pena que pudiera corresponder por la muerte o lesiones causadas.

2. Si concurrieren dos o más de las anteriores circunstancias, las penas previstas en este artículo se impondrán en su mitad superior.

1. C) Abusos sexuals:

Artículo 181

1. El que, sin violencia o intimidación y sin que medie consentimiento, realizare actos que atenten contra la libertad o indemnidad sexual de otra persona, será castigado, como responsable de abuso sexual, con la pena de prisión de uno a tres años o multa de dieciocho a veinticuatro meses.
2. A los efectos del apartado anterior, se consideran abusos sexuales no consentidos los que se ejecuten sobre personas que se hallen privadas de sentido o de cuyo trastorno mental se abusare, así como los que se cometan anulando la voluntad de la víctima mediante el uso de fármacos, drogas o cualquier otra sustancia natural o química idónea a tal efecto.
3. La misma pena se impondrá cuando el consentimiento se obtenga prevaliéndose el responsable de una situación de superioridad manifiesta que coarte la libertad de la víctima.
4. En todos los casos anteriores, cuando el abuso sexual consista en acceso carnal por vía vaginal, anal o bucal, o introducción de miembros corporales u objetos por alguna de las dos primeras vías, el responsable será castigado con la pena de prisión de cuatro a diez años.
5. Las penas señaladas en este artículo se impondrán en su mitad superior si concurriere la circunstancia 3.ª o la 4.ª , de las previstas en el apartado 1 del artículo 180 de este Código.

Fins aquí el que diu la llei que, com es pot comprovar, no és ni clara (com menys clara és la llei, més poder d’interpretació tenen els magistrats i menys seguretat jurídica tenen els ciutadans), ni està ben sistematitzada (el que acabo de copiar és inintel·ligible per un ciutadà normal no només pel llenguatge i les remissions que utilitza, sinó perquè està molt desordenat: quan més difícil és d’entendre la llei pels ciutadans, menys democràtica és la llei i el país). Això vol dir que la tècnica legislativa te molt a veure amb la democràcia: a millor tècnica jurídica més democràcia i viceversa, però d’això ja en parlarem si s’escau en un altre article.

Quina seria la diferència entre un atemptat contra la llibertat sexual, uns abusos i la violació des del punt de vista del seu concepte i de les seves penes?

1. A l’atemtat contra la llibertat sexual no hi hauria penetració de cap mena ( ni carnal ni de cap objecte ) i la pena pot anar de 1 a 5 anys (i amb una circunstàmcia agreujant de 5 a 10 i amb més d’una a 15).

2. A la violació hi ha d’haver les mateixes circumstàncies intimidatòries que a l’atemptat contra la llibertat sexual però hi ha d’haver penetració carnal o d’un objecte. La pena pot anar de 6 a 12 anys ( i de 12 a 15 quan es doni una circumstància agreujant i a 22 anys i mig quan se’n doni més d’una).

3. Hi ha abús sexual quan hi ha penetració carnal o d’un objecte però no hi ha consentiment per aquesta penetració, però tampoc no hi ha violència, ni intimidació. Llavors la pena és de 1 a 3 anys o multa de 18 a 24 mesos ( és a dir, que és possible que el que hagi realitzat aquest abús només pagui una multa ). En el cas que en l’abús hi hagi hagut penetració la pena és presó de 4 a 10 anys ( i l’Audiència de Navarra ha aplicat 9 anys considerant que aquest és el supòsit de fet en els que ens trobem).

Fins aquí l’intent de sintetitzar el que diu la llei, que ja veieu que és enrevessada i confusa.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!