Què per què? Home, cada vegada que m.rajoy, albertito rivera i pedrito sánchez critiquen amb duresa quelcom de l’independentisme català tinc clar que és bo per a nosaltres. No és que jo sigui un Einstein de l’estratègia, una mena de Napoleó del segle XXI, és que és de calaix. Ells ens marquen el camí: sent com són els nostres enemics – perquè estem en guerra amb espanya i ells són els capitostos visibles de la seva oligarquia -, si volem guanyar-los hem de fer just sempre el contrari del que ells ens demanen i perseverar en el que ens critiquen. I valorar les coses just de la manera contrària a com ells les valoren. Què ells fan equivaldre el CDR amb ETA, doncs nosaltres ens hem de fer del CDR. És obvi que a ells no els convé i a Catalunya i a l’independentisme sí.
No sé quants articles he fet sobre la tergiversació del llenguatge, per la banda de la semàntica, que està fent espanya. Primer va resultar que ells eren els demòcrates i els que respectaven la llei i que nosaltres érem els feixistes que volíem implantar una dictadura. Després va resultar que pel simple fet d’anar revent hòsties seves sense fer res més que posar l’altra galta com uns enzes, érem tant violents que se’ns podia aplicar el tipus penal de la rebel·lió (de 25 a 30 anys de presó, poca conya ). I ara ja hem pujat una miqueta més de nivell i resulta que som uns terroristes. No és que ells siguin nazis – només faltaria – però sembla que ens tracten com els nazis tractaven als jueus abans que el Hitler inventés les càmeres de gas ( i no sé si els estic donant idees, ves tu ): els independentistes catalans som una encarnació del maligne i hem de ser perseguits fins al nostre extermini “por tierra, mar y aire”, com deia la ministra de la guerra. Suposo que es tracta de continuar la cruzada del generalísimo, el seu avi patri.
Jo – com que no sóc ni espanyol ni espanyolista – intento donar a les paraules el significat que els hi dona el diccionari. Per arribar a la conclusió que terrorista és aquell que practica el terror crec que no cal ser filòleg. Ni semàntic. Ni gramàtic. Penso que fins i tot els espanyols unionistes antidemocràtics hi estaran d’acord (no?).
Ara, què deu ser el terror segons el Diccionario de la Real Academia de la Lengua? Anem-ho a mirar i així en treure’m l’entrellat. I el treiem: segons el Diccionario de la RAE, “terrorismo és: 1. Cualquier actividad llevada a cabo por el catalanismo, especialmente el independentismo, que tenga lugar en la vía pública. 2. Especialmente, cualquier actividad llevada a cabo, sea o no sea en la vía pública, llevada a cabo por la Assemblea Nacional de Catalunya, Omnium Cultural o los Comités de Defensa de la República. 3. Cualquier otra actividad realitzada por cualquier súbdito espanyol que convenga ser considerada como terrorismo al gobierno de la nación. “
Vaig a mirar a veure què entén el Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans i quedo paradíssim perquè a aquests catalanufos se’ls hi veu el llautó. Vet aquí:
1 1 m. o f. [LC] [PS] Por extrema, que fa tremolar.
1 2 m. o f. [LC] [PS] Persona o cosa que l’infon.
2 m. o f. [PO] [SO] Actuació política que fa un ús arbitrari i indiscriminat de la violència física.
Veien les definicions de la RAE i el IEC queda clar perquè no ens entenem. Perquè, segons la RAE, facin el que facin els independentistes seran terroristes. I, a sensu contrari, facin el que facin, i per molt arbitrari i indiscriminat que sigui l’ús de la violència física que facin els espanyols contra els catalans, mai no practicaran el terrorisme. Cal recordar que ni tant sols no el van practicar amb els GAL (amb un govern del PSOE, per cert ). Ara, que només s’han limitat a hostiar-nos, a exilar-nos, a empresonar-nos, a expoliar-nos i a dinamitar les nostres institucions, no sé de què cony ens queixem. Es una evidència que poden ser molt més bèsties.
Els espanyols, en això del llenguatge tenen un problema i una avantatge. L’avantatge és que la grandíssima majoria dels mitjans espanyols utilitzen el mateix llenguatge pervers. El problema és que el seu llenguatge només es pot equiparar amb el llenguatge de les dictadures d’arreu ( ergo espanya no ha deixat de ser una dictadura, com estem comprovant dia si i dia també ). Als països democràtics, terrorisme, és terrorisme. I terrorisme d’estat és terrorisme d’estat, ja veus ( a espanya la simple idea de “terrorisme d’estat” és inimaginable: el terrorisme sempre el fan els contraris a l’estat ).
Acusar als CDR de terroristes o de violents és un insult. Plenament esperable del neo-franquista rajoy i del neo-falangista rivera. I també del neo-franquista/falangista pedrito sánchez (que ha aplaudit amb les seves orelles de ruc que la fiscalia neofranquista – altrament dita inquisició – els imputi ). No sé què pot pensar la gent que viu fora d’aquí, però els que vivim aquí només podem sentir nàusea davant de tanta mentida i tanta manipulació. La unitat d’espanya es basa en aquesta mentida, aquest cinisme, aquest abús i aquesta corrupció? Massa atractiva no és.
Per això m’he fet dels CDR. Perquè sé el que fan i el que no fan. Perquè surten i sortiran al carrer tantes vegades com calgui per defensar la República Catalana. Perquè tantes vegades com surtin sé que ho faran pacífica i cívicament. I perquè, malgrat que alguna vegada m’emprenyi perquè em quedi penjat a la carretera, tinc molt clar qui són els que foten hòsties i els que no. I els que són els meus i els que no.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A veure, jo crec que en el text queda clar que qui critico és aquell que fa un ús totalment arbitrari del llenguatge i que ho fa com arma de guerra, en aquest cas cito als caps dels tres partits polítics del 155. Que per a fer-ho faci dir al diccionari de la RAE una definició distorsionada de terror és una manera d’explicar-ho i que jo crec que s’entén, perquè és obvi que la definició de terror al diccionari de la RAE no és el que jo dic. Finalment, jo no assumeixo haver atacat l’idioma espanyol de cap de les maneres. Primer, perquè atacar un idioma no te cap sentit perquè els idiomes en sí no són ni bons ni dolents. Segon, perquè sóc un admirador de molts escriptors en llengua espanyola. I, encara, tercera perquè per a mi tampoc té cap sentit atacar res espanyol en tant que espanyol ( ni defensar res català en tant que català ). No sóc tant nacionalista. Simplement, vull fer veure la perversitat amb que utilitzen el llenguatge els oligarques espanyols. No hi ha més.
Salutacions