Vaig llegir ahir les enquestes del CIS i són contradictòries amb les que fa poc temps corrien pels mitjans respecte a C’s. Les que corrien fa poc temps venien a dir que C’s eren a punt de guanyar les eleccions espanyoles, superant en vots al PP, al PSOE i a PODEMOS. Les que es van publicar ahir diuen que el PP baixaria força però que el PSOE continuaria sent la segona força i C’s passaria a ser la tercera, superant a PODEM.
Penso que això és una mala notícia per a la democràcia i pel progrés a espanya perquè a l’estat espanyol, ara mateix, l’única possibilitat de canvi, de democràcia real i de república és PODEM i si PODEM recula, recula la democràcia real, la república i el canvi. I com que avui el PP, el PSOE i C’s representen el mateix, el trasvàs de vots entre aquests tres partits, servidors de l’oligarquia neo-franquista espanyola, no té cap importància. El vot de la gent a aquests tres partits serveix pel mateix. A la hora de la veritat les diferències entre Rajoy, Sánchez i Rivera són estrictament formals però els tres tenen el mateix model tant d’estat, com de societat. Això hauria de fer vergonya als socialistes però la vergonya fa moltíssims anys que la van perdre entre els casos Juan Guerra, els GAL, l’OTAN i les privatitzacions.
Ara bé, ens equivocaríem si no ens fixéssim amb C’s perquè la seva galopada cap al govern espanyol és espectacular. S’aguanta en quatre potes: xicots i xicotes de bon veure, un màrqueting a prova de bomba (els que més gasten a les campanyes electorals i, per tant, dels qui tenen més suport de l’oligarquia per tal d’obtenir aquests diners ), no tenir cap cas de corrupció conegut ( només el de Cañas, que va fer veure que plegava però fou recolocat a un lloc més discret, potser perquè sap algunes coses que no aniria bé que se sabessin i més val tenir-lo content ) i un anticatalanisme català de pedra picada.
El tema de la corrupció és un llast que cap societat no és pot permetre, és un càncer social perquè no només pren diners als qui més els necessiten sinó que sembra uns contra valors que van contra la solidaritat i el progrés. En aquest sentit està bé la bandera contra la corrupció que han fet tant C’s com PODEM i als corruptes del PP, PSOE i CiU simplement se’ls hauria de caure la cara de vergonya, sinó se’ls hauria d’obligar a liquidar directament el partit (cosa que només CDC ha fet ) i les carreres polítiques de tots els dirigents que d’alguna manera o altra han permés aquesta corrupció: que els neulers de la corrupció l’hagin de pagar només els tresorers del partit però que se n’aprofitin tots els militants ja es veu que no pot ser de cap manera. Com a mínim els dirigents de l’executiva nacional haurien de plegar tots i no s’haurien de poder continuar dedicant a la política mai més.
Tinc poca a cosa a dir sobre el màrqueting o propaganda política, que també inclou en certa manera presentar candidats de bon veure. Això ho fan molts partits polítics i homes que moltes dones consideren guapos com Felipe González, Pedro Sánchez o Artur Mas és evident que els ha ajudat a la seva carrera política ( Pujol seria el revers d’això, però és que Pujol ha estat un polític enorme, que ha trencat tots els motllos ). Pel que fa a la despesa electoral tampoc hi ha massa cosa a dir, més enllà que és un càncer de la democràcia en el sentit que fa que les eleccions no siguin en absolut igualitàries. Si un partit es pot guanyar mil milions d’euros i un altre només mil és evident que la igualtat no es veu per enlloc. Si la propaganda és determinant a l’hora que els ciutadans votin, es evident que per hi hagi una igualtat real la despesa de tots els partits – i els espais electorals i tot plegat – hauria de ser igualitària. Que l’aposta de la oligarquia espanyola, de la que forma part la major part de l’alta burgesia catalana, ha estat molt important per a que C’s guanyés les eleccions em sembla evident. Per a ells és una inversió esplèndida: avui els independentistes i Podem són forces revolucionàries i l’oligarquia invertirà i farà tot el que convingui per a que no triomfi cap de les dues revolucions democràtiques, com ja estem veient.
Però potser el punt més interessant és el quart: C’s és un partit català que està a punt d’aconseguir el poder a espanya. Això ho ha intentat durant més de 100 anys el catalanisme polític i els seus resultats han estat miserables. Han fet créixer l’anticatalanisme ancentral espanyol i no han aconseguit tenir un pes mínimament determinant en el govern de Madrid. Ara sembla que s’intenti la mateixa operació des de l’anticatalanisme ( la seu principal de C’s és a Barcelona i els seus principals dirigents són catalans ). Sembla que els hi vagi molt millor que quan la burgesia catalana apostava pel catalanisme i transformar espanya. Sembla que aquesta vegada han convençut a bona part de l’oligarquia espanyola del projecte de C’s com a marca blanca del PP i del PSOE per a que aquesta oligarquia continui mantenint-se en el poder si el PP i el PSOE naufraguen. El màrqueting de C’s és una obra d’enginyera molt ben feta – també ho era el del NSDAP i va dur als nazis al poder, abans de que els altres partits se’l prenguessin seriosament, amb la diferència que Hitler era un revolucionari boig que ho va fer trontollar tot i C’s han nascut justament com a partit contra-revolucionari per a que a que espanya no trontolli res -. I si poses l’anticatalanisme en lloc de l’antisemitisme la cosa sembla que quadrar. Però abans s’ha d’entendre espanya, que no és igual que Alemanya. A Alemanya un partit nazi comandat pels jueus no hagués estat possible perquè ni els jueus no els haguessin volgut, ni els nazis tampoc. En canvi, a espanya, els conversos sempre han aconseguit grimpar moltíssim socialment: pensem en les famílies de Santa Teresa de Jesús o de Sant Juan de la Cruz, penseu en el gran nombre de grans inquisidors que foren jueus conversos o en les famílies jueves que, al convertir-se, va esdevenir part de l’oligarquia espanyola. Sembla com si a espanya el convers tingués un plus, com si el traïdor a la seva religió o a la seva nació meresqués un premi. Jo crec que això explica també la pujada de C’s a espanya: què hi pot haver més guai que un català anticatalà?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
*què hi pot haver més guai que un català anticatalà?*
Com acudit, no li veig la gràcia. I qualificar de catalans aquesta colla de renegats que s’han esforçat, tant com han pogut, en espolsar-se les espardenyes de la pols catalana, és fer-los’hi un favor que no es mereixen.
Són catalans ens agradi o no perquè ser català, com ser nacional de qualsevol lloc del món, no depén de la ideologia sinó del veïnatge. Una altra cosa és que són anticatalanistes i que nosaltres hauríem de procurar que fossin catalanistes. Si comencem menystenint-los perquè es consideren espanyols comencem malament. El primer pas per a que ens respectin és que els respectem, cosa que jo crec que no és així, ja que en general els considerem catalans de segona o, com tu fas, ni tant sols catalans. Pel que fa a que els espanyols consideren guai els catalans anticatalans no es una broma, és una realitat que explica el triomf de C’s a espanya. No només això, però també això. És com els jueus conversos que es dedicaven a perseguir jueus: els cristians eren venerats, perquè la implacable persecució dels antics germans de fe, demostrava que la seva conversió era de debò.