ELS MOTS OBLIDATS (23.02.2013): Cultiva, ermàs, guaret, restivada

Un programa sobre agricultura, un tema molt recurrent en el nostre repertori de vocables tradicionals. En aquesta ocasió, acompanyats d’especialites en el món del treball del camp. Si voleu escoltar el programa, ho podeu fer clicant, com sempre, aquest enllaç.

En aquesta secció Els mots oblidats hem insistit sovent en el fet que les paraules s’agrupen en el que s’anomenen camps semàntics o de significat. Això és així perquè les paraules d’una llengua no formen un conjunt, sinó que formen un sistema en el qual les paraules es defineixen recíprocament o complementàriament. Per això a vegades es fa difícil definir una paraula amb un sinònim, i necessitam recórrer a llargues explicacions que impliquen altres paraules.

Entre les paraules que tenim per comentar, n’hi ha unes quantes que requereixen explicar-les conjuntament. Per això, amb el vostre permís, he organitzat la secció d’una manera un poc diferent, aprofitant que a continuació comença la secció d’agricultura, on els experts podran afegir informació o precisar algun detall.

Paraules que es comentaran:

ERMÀS

CULTIVA

GUARET (pronunciat “guret”)

RESTIVADA

Totes 4 paraules pertanyen, com una part molt important dels mots oblidats que presentam cada dissabte, al món de l’agricultura.

En concret, les paraules d’aquest programa guarden relació amb la rotació dels conreus. La rotació de conreus consisteix a alternar en un mateix espai de terra períodes de conreu amb períodes de “descans” de la terra. De la mateixa manera, tampoc s’hi sembra sempre el mateix, quan s’hi sembra; així, la terra es va proveint dels nutrients específics per a cada conreu.

A la Formentera tradicional, quan no s’havien generalitzat formes de conreu intensiu o de regadiu, s’acostumava a dividir un camp en quatre parts, tres de les quals se sembraven i una quedava normalment sense sembrar. Ara bé, aquesta darrera no corresponia sempre al mateix bocí de terra.

La seqüència de conreus era la següent en un mateix terç:

El primer any, blat, que era el conreu més preuat i més profitós. Se solia sembrar distribuint la llavor dins del solc, a grapats o amb una sembradora. La manera alternativa de sembrar era “a eixam” o escampant la llavor, de forma més dispersa, abans de llaurar.

El segon any, en el mateix terç, no s’hi tornava a sembrar blat, sinó que s’hi sembrava l’ordi. Aquest cereal tenia valor (de fet a voltes s’hi feia pa), però no tant com el blat i encara menys que la civada.

En el tercer any, al mateix terç ja no s’hi sembra ni blat ni ordi, sinó que es deixa sense cultivar (i hi creix s’herba) o bé s’hi conrea civada. Aquest bocí s’anomena la CULTIVA.

El quart any, aquesta mateixa porció de terreny torna a fer herba (encara que no tanta) i s’anomena s’ERMÀS. Quan es llaura per preparar la terra per al blat o per altres conreus, es diu que es fa el GUARET: s’hi torna a sembrar, però no cereal. S’hi sembren especialment llegums i a l’estiu hortalisses diverses. Els conreus que creixen en període d’estiu s’anomenen, genèricament la RESTIVADA. Com que els conreus al guaret eren variats, es distribuïen en cellonades, cellons i andanes, que eren, en definitiva diversos tipus de franges longitudinals (aquestes tres paraules les vàrem comentar en la primera temporada d’Els mots oblidats)

El guaret és important, perquè exigeix femar el camp, distribuir-hi nutrients en forma d’adob. Un camp no femat s’anomena també un camp cru. A més les lleguminoses estableixen una simbiosi molt profitosa amb el cereal.

Al cinquè any es reprèn el cicle i en aquesta porció de terra que era l’ermàs/guaret s’hi sembra de nou el blat, quan la terra està en la seva millor disposició

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *