«Espanya» com a metàstasi de Madrid

 

Cada cop més, hi ha una identificació del mot «Espanya» amb Madrid i amb tot el que hi està relacionat. De fet, la resta de l’Estat sempre figura com un apèndix, la información important és la que prové de Madrid, la seu de la najoria d’empreses i del govern de  l’Estat. Una identificació íntimament ligada al macrocreixement de Madrid, darrerament amb un impuls propi, tot i que l’ajut polític, legal i financer, que continua rebent des del Poder no és gens menyspreable, al contrari! Certament, es manté, però en  sinèrgia amb el propi potencial aconsegueix uns resultats encara més efectius.

Tot plegat porta a crear una mena de «ciutat nació» que allarga els seus tentacles en direcció a tots els punts de l’Estat, la qual, en el seu creixement en taca d’oli  absorbeix i anul·la les poblacions més properes. Així, Toledo, Guadalajara o Alcalà ja han esdevingut focus secundaris de la megalòpoli madrilenya -en realitat, uns mers suburbis- , i altres poblacions un xic més allunyades ja són a punt de ser absorbides dins  el seu radi d’influència directa, com és el cas de Valladolid o Ciudad Real,  això  sense  prejudici  de la seva influencia cada cop més gran a la resta de l’Estat.  En aquest procés  es primordial el paper jugat per les infraestructures, realitzades amb un criteri    centralitzador i radial, des de l’AVE a les autopistes; i també els aeroports, com   l’aeroport  Don Quijote, a Ciudad Real, projectat en funció de Madrid, tot i que  fins ara no ha estat operatiu, però vaja, la intenció és el que compta.

Metafòricament, podríem dir que aquesta megalòpoli actua com un tumor que xucla energies i recursos  -l’espoli fiscal és el fenomen més visible, en relació a determinades comunitats, però no l´únic- de la resta de l’Estat per transformar-los en una nova substància: «Espanya Madrid», per entendre’ns, que s’estén més i més amb un afany no confessat d’assimilar tot l’Estat per convertir-lo, finalment, en un nou organisme, a imatge d’altres estats nació hipercentralitzats, l’exemple més paradigmàtic dels quals seria l’Estat francès. Es tractaria d’un procés de metropolització, que si bé es dóna en altres països en aquest cas encara és més accentuat. I no ens pensèssim que només atrau població no qualificada, actualment, aquesta -la que és necessita- prové directament del tercer món, atès que, en el seu moment, ja va abandonar les regions i llocs més pobres de l’Estat; ara, dins l’Estat, li toca el torn a joves amb preparació i, molts, de ciutats o poblacions mitjanes, fins i tot amb nivells aceptables de vida, però en aquests llocs no hi ha llocs especialitzats en consonància als estudis fets, amb la qual cosa el xuclament  poblacional  i l’inflament fora mida de la metrópoli central persisteix,  tot augmentant,  en una nova fase i amb altres característiques, la identifiació i el solapament  d’aquesta respecte al conjunt de l’Esrat,

Joaquim Torrent

 

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *