Fakir Kirman presenta un llibre sobre la seva trajectòria i anuncia la seva retirada

El llibre Kirman. El Fakir de Cornellà,  és la història d’una gran passió que va començar quan Josep Miret era un nen de 10 anys que vivia a Cornellà de Llobregat (Barcelona) amb la seva mare, Adelaida Quitllet, mestressa de casa i a estones costurera de gavardines, i el seu pare, Anton Miret, encarregat de l’empresa d’obres Dragados y Construcciones. Fins aquí tot bastant normal. Era mitjans dels anys cinquanta, en ple franquisme.

Sent un xicot, Miret va aprendre els oficis de barber i mecànic. A més, va descobrir la seva gran passió, el circ, visitant les companyies que s’instal·laven a Cornellà —Jarz, Cassartelli o Aurora— i veient en la pel·lícula Somnis de Circ un faquir que escopia foc i que el va il·luminar per la resta de la seva vida. Miret explica que durant la seva infància, els nens no tenien tantes ofertes com ara per entretenir-se i que el carrer era el punt de trobada i el principal espai lúdic: “En contra del que es pugui pensar, en lloc de limitar-nos, això estimulava la nostra creativitat i independència”.

El llibre Kirman. El faquir de Cornellà, escrit per Ramon Bech (Figueres, 1967) i publicat recentment per L’avenç de Cornellà en col·laboració amb l’Ajuntament de Cornllà, ens permet descobrir detalls que eren molt poc coneguts de Kirman. Per exemple, el treball descriu les fracassades negociacions que va mantenir amb els empresaris Amorós-Silvestrini per actuar a l’Hungarian Circus, la seva mala experiència com a empresari a la sala de festes La Posada del Dimoni (Barcelona), o les visites al seu dentista durant l’època que mastegava bombetes i havia de posar-se empastaments d’or i d’acer inoxidable.

Fakir Kirman ―el seu nom artístic està inspirat en els superherois que acaben en man― s’ha dedicat tota la vida a ensenyar-nos superpoders sense truc, com les perforacions, el llit de claus, l’home volcà o l’exercici que el 2001 li va valer un rècord Guiness Mundial i que va consistir en suportar 149 quilos de formigó. Però en realitat, el fenomen es diu Fakir Kirman. La seva tenacitat, sacrifici i entrega al seu treball han construït una trajectòria que va començar de manera clandestina el 1964 a la galeria de casa i sense manuals. Res de res. Només les ganes de dedicar-se a la seva passió.

El llibre de Ramon Bech és el número 20 de Llibres de l’Avenç de Cornellà, una col·lecció que vol recuperar el patrimoni i la història d’aquesta ciutat. Cal felicitar a l’associació per la decisió de publicar el llibre. Després de la seva lectura, resulta imprescindible per entendre la singularitat d’un artista únic i una llegenda viva del circ i de les arts de carrer amb més de 54 anys de carrera. També resulta molt revelador dels tripijocs dels agents artístics i empresaris de tota una generació.

Kirman ha compartit escenari al costat de grans noms que van marcar una època i que responen a molt variats estils: el malabarista Ant Platas, la vedette Christa Leem, Goty’s, els pallassos Gaby, Fofó i Miliki, Mary Sampere o Tortell Poltrona. També ha actuat a les sales de festa (Bagdad, Martins o Joys), nombroses discoteques, teatres (Romea o Llantiol), televisió (El show de Enrique i Ana o Polònia) i realitzat molts anuncis, com els que va rodar per Kodak al Circ Rus d’Ángel Cristo o per a Telefónica amb un elefant del Circo Americano al Circ Cric de Tortell Poltrona i Montserrat Trias.

El llibre és imprescindible per entendre la singularitat d’un artista únic i una llegenda viva del circ i de les arts de carrer amb més de 54 anys de carrera

Dividit en nou capítols i amb un pròleg de Tortell Poltrona ―“Josep m’ha ensenyat que amb rigor i persistència pots arribar on et proposis”, escriu el popular pallasso― el llibre aborda també la seva experiència al servei militar, el suport de la seva dona Mercè , el personatge de professor Kobrak hipnotitzador i, com no, la decisió de treballar amb serps —l’any 2000 en tenia 11— i les incomprensibles prohibicions que el van perjudicar a partir de 2003. També esmenta la increïble decisió de no poder comparèixer al Parlament de Catalunya quan es debatia la prohibició dels circs amb animals salvatges a Catalunya.

Va dir Poltrona en la presentació del llibre, el passat 3 de maig al restaurant Terra Gourmet, que la vida de Kirman dóna per a una pel·lícula. Segurament té raó, però fins que arribi el moment ens quedem amb el llibre, la sensació que queda bastant per investigar i les paraules de Kirman que formen part de l’epíleg: “Sempre m’he considerat un obrer de l’espectacle (…) Amb perseverança, il·lusió i sacrifici he perllongat el meu somni d’infància durant més de mig segle. Ha arribat l’hora del meu comiat (…) Us trobaré a faltar, paraula de faquir. ”

Foto: Luis Montero.

(Article publicat al número 61 de la revista Zirkòlika).

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *