La lluna en un cove

Tenia ganes de complir un sómni. No sé si aquest es realitzarà completament, ni sé si serà exactament com jo l´he imaginat, no sé fins ón arribarà ni ón em durà però almenys puc dir que hi he posat fil a l´agulla.

A vegades aquest tipus de sómnis se´n van de cap a l´aigüera a la primera de canvi, són coses que pasen, però a vegades hi ha aquell sisè sentit que et et diu que no et rendeixis, que per aquest camí vas de conya, i aquest cop tinc més aquesta segona sensació que la primera. A vegades entregues totes les teves forces i la teva energia a una causa sense sentit, a vegades ho evoques tot en un sentit equivocat, i a vegades vas per bon camí però el resultat és el contrari del que pretenies … en qualsevol cas la meva tàctica és recomençar, refer el camí fins que esculls el trencall correcte. Que almenys et quedi un regust dolç d´haver-ho intentat, que ningú et pugui retreure res. 

Tota aquesta filosofada inicial té un propòsit, i és que després d´haver escollit un d´aquests trencalls amb un final inesperat i fer un “reset” personal força important, m´he trobat gairebé de sobte en un món nou. En el món dels cavalls.
Sempre m´han fascinat els cavalls, fins i tot en vaig tenir un fins fa un temps, una euga, la Xula, a la qual es pot dir que li vaig salvar la vida i li vaig donar la llibertat perquè des del moment que la vaig tenir va córrer per la muntanya i amb prou feines la vaig veure de lluny.
Però sempre m´havia quedat l´inquietud de saber més i involucrar-me més en el món dels cavalls. I ara he trobat la que per mi podria arribar a ser la manera perfecta, si tot arriba a bon port. I si no el que hagi viscut ja no m´ho treurà ningú. Estic fent un postgrau d´Hipoteràpia, i per mi és molt especial. M´explico: estic fent un postgrau que, espero, em donarà les eines per poder fer teràpia amb persones que tenen diferents dificultats i problemes de salut de diversa indole i tractar aquests a través del contacte amb el cavall, que en aquest cas es converteix en una eina i una motivació poderosa per treure el millor de cada persona i aixó serveixi per que ella es trobi molt millor amb si mateixa i donar millor qualitat de vida. Les contraindicacions són poques i se´n poden beneficiar un nombre molt gran de persones amb malalties pròpiament físiques, com malalties mentals, problemes relacionals i de comportament etc … i tant nens petits com adults.
És una manera, a més, de combinar les tres meves passions: ser infermera, els nens i els animals, concretament els cavalls. És una barreja de les tres coses, i jo no puc demanar més en una feina ni en un “hobby”                                                         Quan ho explico la gent primer em pregunta què coi és aixó de la teràpia amb cavalls, tot i que fa un temps que ja es começa a sentir una mica més, i després em miren d´una manera una mica especial, volent dir, carai amb la Laia, té cops amagats.

També dir que la primera que ha rebut la teràpia i una una bona lliçó he estat jo mateixa, estic fent coses que mai em pensava ser capaç de fer motivada per aquest món, i fins i tot a la feina he començat a fer petites coses per millorar tan a nivell personal com de cara als pacients.

Què vull dir amb tot aixó, que  a vegades no cal fer meravelles gaire grans per poder viure millor i estar millor amb nosaltres mateixos, només aprofitar el que tenim més a l´abast i el que més ens motiva, i una certa dosi de paciència.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!