Josep A. Lozano

Fa temps que estic remugant la idea de fer una selecció, ampliable (com no pot ser d’altra manera) de frases de l’alcalde de la Llosa.

Fa temps que estic remugant la idea de fer una selecció, ampliable (com no pot ser d’altra manera) de frases de l’alcalde de la Llosa.

Són frases dites durant els plenaris o en altres llocs i que per diferents motius poden – impactar, fastidiar, provocar o també estimular el somriure dels seus admiradors. El que és ben cert és que, aquestes frases ens donen una idea de la manera de ser de la persona que les pronuncia, de com interpreta allò de governar o manar, de com és el seu sentit del humor. Humor que, en funció de les afinitats polítiques de cadascú, pot ser interpretat com ironia, sarcasme o sencillament com una burla.

Ja us he contat allò de Sàpigues, que ací la paraula, la dóna l’alcalde. Si voleu ho podeu tornar a llegir clicant sobre la frase.

Varem solicitar veure els objectes del museu, entre altres motius, perquè podia haver un violí Stradivarius, segons declaració de la persona que va fer la donació al museu. L’alcalde ho va agafar a burla i amb pitorreo, (paraula textual d’ell). Com tenia ganes de burlar-se de nosaltres ens va permetre visitar un dels locals on tenen emmagatzemats una part dels objectes del museu, això sí, acompanyats per ell i un treballador de l’Ajuntament. En entrar a una cambra on hi havien instruments musicals, va dir “de moment ja hem trobat un bombo” (el que buscavem era un violí), després de trobar la funda del violí buida, ens varem preocupar, però acabarem trobant un violí “guardat” dins d’una bossa de fem. Hi havien altres objectes amb bosses de fem com a embalatge. La sorpresa la va tenir l’alcalde quan a l’interior de la caixa del violí va llegir “Copie de/ Antonius Stradiuarius/ Faciebat Anno 1721” i dintre d’un cercle hi havia una creu i les lletres AS. El més sorprés va ser ell, que no va tindre més remei que passar de la burla a demanar-nos disculpes, disculpes que no ha volgut expressar-les en públic (ell mai ens reconeixerà cap mèrit).

Altre dia després de reclamar el dret de l’oposició a veure les pertenències del museu, dret que ell, en la pràctica, ens nega. En acabar el plenari li vaig preguntar a la portaveu del PSPV “nosaltres no hem promés complir i fer complir la llei?”. L’alcalde, que em va escoltar, va dir amb un somriure: “ la llei és interpretable”… Penseu, penseu, interpreteu!!!

En la darrera sessió ordinaria sen’s va informar que, el luthier ha calculat el temps de fabricació aproximat de uns cent anys, el valor del violí en 1.600 euros i que el treball del professional ha costat 236 euros. La frase que va dir és “ llàstima de diners que ens hem gastat”. Demanar altre estudi a altre professional ni s’ho ha plantejat.

En la mateixa sessió ordinaria Rosana (portaveu del PSPV) va preguntar per la desratització del clavegueram del poble, donat que per alguns carrers del poble s’han vist rates de tamany considerable. Fet que els mateixos concejals del PP varen reconèixer. Com és normal, en el ple va eixir el tema del flautista d’Amelín com a solució per acabar amb les rates. Per rematar el tema el nostre alcalde va dir “si el flautista d’Amelín no les acaba, tocarem el violí”. Reconec que no vaig poder evitar dir entre dents “ara si que te’n has passat”.

Des que varem trobar el violí, ja no he obtingut permís per accedir als magatzems de l’ajuntament on estan guardats de mala manera alguns dels objectes. Els que estan guardats a les dependències de l’ajuntament, que supose estan en millors condicions, l’alcalde li va prohibir a la secretaria que em permetera l’accés a ells.

1. Sàpigues, que ací la paraula, la dona el alcalde

2. De moment ja hem trobat un bombo

3. La llei és interpretable

4. Llàstima de diners que ens hem gastat

5. Si el flautista d’Amelín no les acaba, tocarem el violí