Josep A. Lozano

Hi ha paraules que les coneguem perquè alguna
vegada, ja fa molts anys, hem escoltat pronunciar-les a la gent major, però amb
el pas dels anys han caigut en l’oblit.

Hi ha paraules que
les coneguem perquè alguna vegada, ja fa molts anys, hem escoltat
pronunciar-les a la gent major, però amb el pas dels anys han caigut en
l’oblit.

El mateix passa amb
rondalles, cançons, refranys, costums que anem perdent, i tot açò ho acceptem
amb resignació i amb un meninfotisme preocupant.

Tinc algunes coses
per les prestatgeries que en posar-les ací, pense que aporte el meu granet de
sorra per aconseguir no oblidar les nostres arrels.

L’albercoquer es
cantava fa més o menys 50 anys. Ara us pose la lletra, però aconseguir que
pugau escoltar la cançó ja és més complicat.

He trobat una versió
quasi idèntica a la que es coneix a la
Llosa, la podeu veure al bloc Saps què vull
dir-te?. Si el visiteu podreu apreciar la semblança entre una versió
i altra.

CANÇÓ DE
L’ALBERCOQUER

Allà baix en l’horta
del senyoret

pa regal de sa casa
un albercoquer

tot ple d’albercocs

xicotets, maurets i
algun groc,

per por a la feta

carregà portava
l’escopeta

molt ben preparà

per si algú
s’arrimava buidar-li el cap

Els amics que
s’enteren

en falça manya

un ninot li preparen
de roba i palla

molt ben preparat

i li’l deixen en
l’arbre penjat

pa que es menejara

i el fulano de lluny
el divisara.

Al vore un home en
l’arbre

apretà el pas

i li diu so tunante,
tu ahi què fas

pillo so gandul, si
no vols que te forade el cul

pillo deshonrat, si
no vols que te forade el cap,

com has sabut l’hora

per a vindre a
omplir-te la garjola

de la fruta bona

que guardava pa la
meua dona

en gran interés

la guardava a l’amo
i el senyoret.

Entonces  li dispara, i trenca el fil

i als peus li va
caure aquell pernil,

ell que se’l va vore

correguent se’n va
escapar a córrer.

Quan aplegà a casa

sa muller li
pregunta que el passa

fas cara de groc

es que acabe de fer
mort

en l’albercoquer

l’ha pillat que
s’omplia el cendrer

de la fruta bona

que guardava pa la
meua dona

en gran interés

la guardava pa l’amo
i el senyoret.

Li diu a sa muller

Veges on m’amagues

Antes que vinga la
ronda

I també l’alcalde

I m’emporte lligat

A dormir a la presó
tancat.

Pensa sa muller

Amagar-lo dins un
femer

Tant a dins estava

Que de l’olor del
fem s’ofegava

Li destapà el cap

Li’l deixà en un
cabàs tapat

Pa que respirara

 I perill no n’hi haguera

Que s’ofegara

Pensant sa muller

Lo que faria

Pensa anar-se’n al
poble

A vore que es deia

Al no dir-se res

Pensa anar-se’n a
l’albercoquer

A vore la mort

I entonces repara
que és un ninot.

Se’n va sa muller
dreta al femer

I li diu al seu home

Eix femeter

Has fet gran hazanya

Has mort a un ninot
de roba i palla

Tot ple de sandies

I va anar de
caguetes

quinze o vint dies.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!