Aquest mes d’agost, com a mínim a la Plana, és xafogós. Amb màximes de trenta i prou graus, mínimes de vint i molts i una humitat que no acaba de baixar del 55%, costa de dormir a les nits. Els dies passen lentament i les informacions són com tota la resta. Espanya, a l’agost s’atura.
Anit, l’editorial Onada va celebrar, i ja va per la tercera edició, un “sopar de lletres” amb autors i amics de l’editorial. Entre plat i plat, una bona colla d’autors van presentar, tan breument com van poder, les seues obres. En concret, les novetats del darrer any arrelades amb el territori. I, en acabar, es
El 30 d’octubre farà anys d’aquella emissió radiofònica que va fer furor i va donar fama al seu protagonista. Orson Welles. Un jove de només vint-i-quatre anys va retransmetre en directe per la ràdio una invasió de marcians. Ho va fer tan bé que la gent s’ho va creure de debò i van començar a
Ja fa temps que estem envoltats de grans declaracions, de promeses, d’afirmacions solemnes i d’anuncis d’allò què passarà i d’allò que no passarà. I també fa temps que observem el què passa i el què no passa. I, quan fem la comparació entre el que succeeix i el que s’ha afirmat o promès que passaria,
Ara ja va tot a la vegada. D’una banda, veient que no tenen cap manera d’aturar el darrer tram del camí cap al referèndum, el govern espanyol usa tot allò que se li acudeix en contra de l’independentisme. D’ací les declaracions d’alts càrrec davant de la Guàrdia Civil. Abans, com en un manual, ha vingut
Fa cinquanta anys, España tenia una forma de govern molt peculiar. Un Caudillaje (ho explicava el meu llibre de Formación del Espíritu Nacional). I a l’escola tot era en Castellà. A casa, no. I hi havia Cortes (orgánicas); i un terç es votava pel “tercio familiar”. La rsta, no. Era directament a dit. I la
Ja fa dies que vaig baixar a Catral. Com ja vaig dir aleshores, al Sud del Sud. A la Vega Baixa, on es parla el Castellà que es parla per aquelles terres. Molt poc després, l’endemà mateix, vaig penjar una breu ressenya en aquest mateix bloc del que hi vaig anar a fer. I, com
Aquesta setmana he baixat fins al Sud del Sud. Fins al Baix Segura. Però de camí, vaig fer una parada a Elx. Fa molts anys, jo hi vaig treballar i hi vaig viure dos anys. Aleshores, ja era una ciutat molt gran, la tercera del País Valencià, on molta gent treballava cosint sabates. D’això, allà
Aquest dimecres vaig estar a Catral. Al saló d’actes de la biblioteca municipal. Allà s’hi va fer un acte emotiu i molt interessant. Resulta que allà, el domini lingüístic és de Castellà. I el Valencià és voluntari. Hi ha exempció i només el cursen aquells alumnes que ho volen fer. Tal qual. I els alumnes
Quan observe la intensitat amb la qual el poder espanyol defensa que tot continue igual, no puc deixar de sorprendre’m. Podreu dir-me ingenu, però jo em sorprenc. Quin pot ser el motiu real de la obsessió en que res canvie? perquè si alguna cosa està clara, és que les coses canvien, amb el temps. Però
Catral és un poble de la comarca del Baix Segura. I allà hi ha un institut d’Educació Secundària. El cas és que allà, aquest curs han tingut un professor de Valencià molt menejós, que diem a la Plana. Antoni Rovira. I aquest ens va embolicar a un munt d’amics més o menys escriptors per tal
Vivim a un país on qualsevol notícia que no resulte agradable ha de ser matisada, revisada, corregida i, si no hi ha més remei, falsejada o omesa. Perquè els experts han descobert que les males notícies no són bones per a la salut. I la millor manera que han trobat de preservar aquesta malmesa salut
En l’actual llei educativa en vigor, un alumne que haja acabat el tercer curs d’ESO (Educació Secundària Obligatòria), haurà cursat, obligatòriament, tres hores setmanals en segon i dues més en tercer, de Física i Química. En total, cinc hores setmanals repartides en dos cursos. I si no vol tornar a cursar aquesta assignatura, ja ho
Ja fa temps que es veu que el procés que es va vivint a Catalunya és com una piconadora. I va trinxant a tot aquell que es posa al seu davant. I, pel que es veu, ara ha arribat l’hora dels de Podemos. En tan poc temps que el millor seria mesurar-o en hores, els
Una circumferència és una línia que té moltes propietats interessants. Per això ha sigut molt estimada pels geòmetres des de sempre. Però ara només en parlarem en tal que trajectòria. Si circulem per una via que descriu una circumferència, no ens caldrà mai modificar l’angle de gir del nostre vehicle i, quan siga hora, tornarem