Des de la Plana

Quan la tempesta Glòria sembla que ja ens ha abandonat definitivament, es comencen a veure els treballs per a “retornar la costa al seu aspecte habitual”. Aquesta vegada, la utilització de drons ens permet, com a novetat, veure com ha quedat la línia de costa després d’un temporal de gregal primer i de llevant després. I tothom s’anima, perquè els ajuntaments dedicaran xifres molt elevades a recuperar la costa i les platges. I ho faran tant de pressa com puguen. A veure si per a Pasqua ja ho tenim tot com abans.

Si ens fixem en la platja d’Almassora, per exemple, es pot veure que la mar ha deixat una immensa quantitat d’arena, pedres i roques damunt d’allò que s’anomena passeig marítim i també dins de les cases, locals i jardins de la primera línia, a tocar d’aquest passeig marítim que ja es va construir fa setanta anys per a defensar la platja que començava a desaparèixer amb les ampliacions del port de Castelló. Més enllà del problema d’unes despeses que han d’assumir tots els veïns i que no inclouran les despeses de reparar les destrosses de l’interior de les propietats privades, des de l’aire es veu que, en realitat, la mar ha traslladat la platja cap a l’interior. I ara, tots farem un gran esforç per a retornar-la on estava. I confiarem en que no hi haurà cap altre temporal. Però el darrer abans de Glòria va ser el setembre passat. Només fa quatre mesos.

Tot això, sense tindre en compte que, com la mar es va emportant contínuament els sediments que s’hi aboquen, la “platja” té, tan bon punt comença l’aigua, un escaló que pot ser de més d’un metre. Per això, en l’aspecte habitual de la platja hi ha rètols de “precaució. Fons irregulars”. Que vol dir que en una sola passa, pots passar d’aigua fins els turmells a toll a salvar. Els rètols estan en Castellà, això sí. I ara, hauran marxat, com la resta de mobiliari urbà que hi havia allà i que també s’haurà de reposar.

I fins l’altra, tot esperant el juliol, amb la mar plana i gaudint d’uns habitatges en primera línia de mar construïts en una marjal, al mateix nivell que la mar i amb un obstacle al nord, el port de Castelló, que impedeix que arriben els sediments que conformaven la platja d’Almassora fa cent anys. La mateixa on avarava la seua barca el sinyo Sarpotes, el darrer pescador d’Almassora.

Si l’home deixava la barca allà, és evident que no pensava que li passaria res.

Imatge de la barca del sinyo Sarpotes. Almassora en blanc i negre.

Original de Maria Pesudo Soler.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!