Una vegada hem parlat dels opositors, ara bé en podem dir alguna cosa, dels tribunals. Cada tribunal està format per un president i quatre vocals, un dels quals actua com a secretari. Els presidents són voluntaris, mentre que els vocals es trien per sorteig. Tot i això, a algun president, en fer-li l’oferiment i plantejar dubtes, se li ha dit:
El que seria lamentable és que rebutjares fer de president i l’atzar et triés com a vocal.
O una frase semblant. Però això tant és. L’important és que, com a primera mesura, els presidents són convocats per la seua corresponent junta de coordinació. Allà se’ls donen una sèrie d’instruccions. Els vocals titulars només poden rebutjar la tasca en alguns supòsits: Si han preparat algú per a les oposicions, si algun familiar fins a tercer grau s’hi presenta, si està de baixa mèdica i poca cosa més. Se’ns diu, en el cas dels de Física i Química, que els problemes arribaran a cada tribunal el dia abans de l’examen i se’ns explica tot el sistema d’identificació dels opositors amb etiquetes. També se’ns diu que tota la documentació s’haurà de pujar a un programa informàtic que encara no està completament enllestit.
A la següent reunió, cada president convoca a la seu de cada tribunal a tots els titulars i suplents i aconsegueix formar el tribunal. A continuació els explica el poc que sap i tria a un d’ells com a secretari.
A la següent reunió, només hi acudeixen el president i el secretari, que seran els qui podran accedir al programa. Allà hi són tots els presidents i secretaris de tots els tribunals de totes les especialitats de cada província. Una reunió a cada província. Té lloc el dia 20 de juny (el primer examen ha de ser el dia 26). Cal comptar que en mig hi ha un cap de setmana, 22 i 23 i que el 24, sant Joan, és festiu. De manera que els instituts estan tancats. En aquella reunió, s’explica el funcionament del programa, però sense el programa. Se’ns deixa un power point de quaranta dues pàgines imprès. Evidentment, tot el que allà se’ns indica va precedit de frases com ara “haurà de funcionar”, “estarà llest segur”, “ho haureu de fer així”, i d’altres semblants. Fins i tot hi ha un membre d’una comissió de coordinació de totes les especialitats que ens adverteix que procurem resoldre els problemes tractant de no acudir, en la mesura del possible, a les comissions de coordinació. De sobte, una presidenta explica que ha accedit al programa i fa una consulta concreta. Els experts enviats per Conselleria resten bocabadats i mostren la seua admiració per la perícia d’aquella presidenta. L’endemà i el dimarts 25, els tribunals es van reunir per tal de comprovar que tindríem les aules, el material (fulls, un armari tancat per a guardar la documentació, un tauler d’anuncis, un programa de cronometratge que ens permeta projectar el temps restant a cada aula, etc. I també per a assajar com entrar al programa. Descobrim que algunes de les parts encara no funcionen correctament. En el cas de Castelló i de Física i Química, tenim sort, perquè la membre de la comissió de coordinació ens visita quasi a diari i sempre està disponible per a aconsellar-nos.
Finalment, arriba el dia 26. A les nou del matí arriben els opositors. Nerviosos. Allà són identificats amb el seu DNI (o document equivalent). Llavors, en la seua presència, s’obre un sobre que ha arribat precintat amb els seus noms i unes etiquetes amb un codi. Trenta etiquetes per opositor. la única etiqueta on figura el nom de l’opositor s’enganxa a un full que es torna a deixar dins del sobre. El sobre es tanca, en presència dels opositors, una vegada s’han assegut. Llavors. cadascú que ha de fer l’examen, té al seu davant els fulls en blanc per a escriure el seu tema i un full amb trenta etiquetes. A cada full ha d’enganxar una etiqueta. A la banda superior dreta. En acabar, cada examen es guardarà dins d’un sobre que es tancarà. L’opositor també signarà la pestanya del sobre.
Segurament, tot aquest procediment els haurà semblat complex. Ho és. El cas és que el tribunal no té manera de saber de qui és l’examen que corregeix- Perquè cada examen l’ha de corregir cada membre del tribunal per separat. I s’han de descartar les notes extremes, si discrepen en més de tres punts (sobre deu). Val a dir que en les instruccions per a corregir hi ha un cert embolic considerant que les notes finalment s’han de publicar en un ventall que va de 0 a 10 però amb la pretensió que es puntuaren sobre cint per a sumar les diferents parts
Com a detall, val a dir que els segells del tribunal els van haver d’anar a recollir els presidents la vespra a la delegació de la conselleria.
L’endemà, es va repetir tota la litúrgia de les etiquetes, però per a l’examen de problemes. Val a dir que el codi d’aquesta segona sessió per a cada opositor era diferent del de la vespra. I a corregir a correcuita. Perquè el dia 3 de juliol, dimecres, calia publicar les notes provisionals. Val a di que els examens no podien eixir de la seu del tribunal, una aula d’institut sense cap condició especial i calia que cadascú dels cinc membre corregiren els examens de tots. El tema i els problemes. Per terme mig, uns quaranta-cinc o cinquanta examens per tribunal. Alguns, més. L’endemà de la publicació provisional, els opositors disconformes amb la seua nota podien presentar al·legacions. I el dia cinc i divendres, es publicaven les notes definitives de la primera prova. Ací era on començaven a aparèixer notícies de premsa malparlant dels uns i dels altres: que si els tribunals eren molt durs, que si havien anat a fer sang, i coses com aquestes. Al mateix temps, però sense premsa, també hihavia opositors que es queixaven de la senzillesa dels problemes. El seu argument, molt raonable, era: “amb uns problemes tan fàcils, jo no em puc diferenciar de qualsevol”.
El dilluns, 8 de juliol, començava la defensa de les programacions. En aquell moment, cada tribunal, encara no sabia quantes places tindria per adjudicar. Les notes d’aquesta segona prova es publiquen provisionalment el dia 15, el 16 s’al·lega (qui ho vol fer) i el 17 es publiquen les notes definitives de la segona prova.
Arribats fins ací, fins i tot vostès n’estaran fatigats, però és que encara no s’ha arribat al final. Tota la nota de la primera prova (que té dues parts), de la segona prova i les seues mitjanes, només compten un 60% de la nota final. La resta són els mèrits, segons unes taules de baremació. Ací compten els anys d’interinatge, els treballats en ensenyament en altres institucions, els cursos, els màsters, els doctorats, el coneixement d’idiomes…
En principi, la baremació dels mèrits l’havia de fer una suposada comissió de baremació, però sobre la marxa, s’informa als tribunals que la faran ells. De manera que cal revisar tota la documentació que ens aporta cadascú dels aprovats (afortunadament només són ja els aprovats), comptar-la, publicar-la, deixar un dia per a les al·legacions, i publicar-la definitivament. Hem arribat al 24 de juliol. llavors, només queda tornar les claus de les aules, dels armaris, la grapadora i demés estris que s’han facilitat a cada tribunal al secretari del centre i esperar fins el 26, quan tota la documentació, actes, examens, programacions i papers de tota mena, s’han de tornar a la delegació de la Conselleria. I els segells.
De moment, ací s’acaba la feina d’un tribunal normal i corrent. Mentre, tots els professors que han format part d’aquests tribunals, s’han passat un mes sense pràcticament anar als seus instituts. Com tampoc ho han fet els interins que es presentaven a les oposicions. Un final de curs dur, per als companys que s’han quedat amb menys efectius dels normals per a un període de molta feina. A tall d’exemple, a la província de Castelló, hi havia fins a 180 membres de tribunals.
De l’avaluació de les proves, si se n’adonen, no hem dit res. Això es mereix un capítol a banda.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!