Dretes i esquerres.

D’una banda, la Fiscalia, el Tribunal Suprem i la Junta Electoral Central fan mans i mànigues per tal d’evitar el què sembla inevitable, això és que Oriol Junqueras, el president Puigdemont i Antoni Comin siguen diputats del Parlament Europeu, cosa que segons sembla són des del moment en el qual se’ls va triar. Cada vegada es veu més clar que el sostre de competències d’Espanya està per baix del europeu. I per tant, fa l’efecte que el tribunal de Luxemburg haurà de pronunciar-se abans del dia 2 de juliol.

Tots els membres de les tres institucions esmentades, JEC, TS i, són persones que es podrien anomenar “de dretes”. Vull dir amb això que totes les seues actuacions estan supeditades a conservar la “unitat de la pàtria” per damunt de qualsevol altra consideració, dret o possibilitat. Són conservadors d’un estat de les coses que pretenen immutable. En aquest sentit, corren el risc de patir l’efecte de la riuada sobre el roure de soca forta i dura, com s’esmenta en aquella faula xinesa. Si el corrent és massa fort, la soca es partirà i el roure anirà riu avall. Seria més intel·ligent comportar-se com els joncs, que es vinclen quan passa la riuada i recuperen la posició després. Pel que sembla, els conservadors espanyols són com els roures. Per això, històricament, van perdent territoris i colònies sense remei.

D’altra banda, alguns partits i polítics, s’anomenen “d’esquerres”. I aquests es dediquen a pactar cadires i càrrecs en ajuntaments i comunitats autònomes fent com si tot fora normal. Com si no hi hagués presos polítics, ni exiliats, ni un judici inqualificable, ni agressions feixistes, ni insults ni actituds xenòfobes, ni res de tot això. Deuen pensar que aquells que els votem, els hem votat alguna vegada o els continuem suportant som ximples. Sembla que creuen de veritat que només parlant d’una manera políticament  correcta, fent proclames buides que no es corresponen amb cap realitat tangible o fugint d’ofici quan se’ls demana concreció amb allò del “més endavant”, ja n’hi ha prou per a continuar en uns càrrecs que els reporten un sou cada mes.

Afortunadament, la realitat té la propietat que és inqüestionable. Al final, quan s’imposa, sempre apareixen els “experts” que han quedat en evidència amb aquella excusa de “qui s’ho anava a pensar, que passaria una cosa així”. De fet, és el que passa cada vegada que hi ha alguna inundació a un lloc on s’ha construït al mig d’un pas d’aigua ocasional.

De manera que d’ací al dia 2 de juliol, ja veurem si tenim eurodiputats o no els tenim. I per què, ja que ens posem. També podrem sentir les justificacions dels uns i dels altres, que en allò de la unitat s’assemblen molt. Tots volen fer de roure. Alguns amb la soca molt grossa, això sí.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *