Des de la Plana

Per fi, les taronges de la imatge s’han venut. Al final, el “comerç” ha millorat la seua oferta. I finalment, s’han venut a 275 pessetes l’arrova. Això és, per a que ho entenguen els més joves, a 0,129 euros el quilo. La propietària de les taronges, una dona jubilada, vídua i que encara té humor i recursos per a mantindre els seus horts, ha decidit vendre-les perquè si s’espera, maduraran massa, els preus encara baixaran més i ho perdrà tot. A aquest preu no arriba a cobrir les despeses, però ho torne a dir: “no ho perd tot”. Això sí. A tot arreu es poden comprar taronges sudafricanes que no tenen les mateixes garanties sanitàries que les d’ací (ja no parlem de si són millors o pitjors), perquè allà no regeixen les normes de cultiu de la UE. Les d’ací es poden anar podrint sense que ningú en faça cas.

Mentre els valencians tenim el camp enfonsat en la misèria i els europeus ni tan sols saben que existim, els grans terratinents del Estado Español es reparteixen unes ajudes milionàries que els permeten continuar bufant com si encara foren algú. Mentre França recull tota mena d’ajuts per a qualsevol cultiu, des del panís fins el raïm, als valencians no ens toca res més que pagar i callar.

I ara, d’ací a quatre dies, els mateixos de sempre vindran a demanar-nos que els votem. Perquè ara, després de segles de fer-ho, no ens enganyaran. Aquesta vegada serà la bona. Ens van furtar les caixes, els diners de les pensions, els sous de tots els treballadors que van acomiadar, ens fan pagar més per cap que a tots els seus (catalans i balears, com nosaltres, a pagar. La resta, a recollir), ens acusen de parlar Valencià, com si fora un delicte parlar com ho hem fet des de fa segles, ens continuen tenint aïllats d’Europa per ferrocarril, ens permeten anar per l’autopista més cara de totes, ens cobren els serveis bàsics cars i sense qualitat, ens mantenen la Sanitat i l’Ensenyament sota mínims, però ara els hem de votar perquè en cas contrari, ens perdrem com els catalans.

Tant és que hi haja molta gent que no pot donar a menjar als fills, o encendre l’estufa si fa fred o comprar-se uns pantalons o una camisa nous. O unes sabates. El que és important no és que els sous siguen de misèria; el perill són els immigrants. O els catalans. Els lladres que ens xuclen la sang, no. Eixos ho fan pel nostre bé. Encara voldran que els estiguem agraïts, que si no, ens vindran els eixelebrats de VOX. Com si no vérem que són ells mateixos, que es van canviant de partit allà on preveuen que podran seguir xuclant de la mamella. Com si no continuaren eixint casos de corrupció.

Ara tindrem una oportunitat d’or. A les eleccions europees, es pot aconseguir que, per primera vegada, entre els socialistes i els populars no tinguen el control del Parlament Europeu. Us ho imagineu, tots aquells que van per damunt de tot, que suren com l’oli, havent de recollir veles i passar a la oposició?

Al final, roda el món i torna al Born. Com deien els vells, “de Ponent, ni vent ni gent”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!