Ja fa dues setmanes senceres que dura la vaga del personal de neteja dels instituts de secundària de la Plana (entre altres). A hores d’ara, i malgrat que tothom fa el què pot per no embrutar més del compte, ja es veu com la porqueria de tota mena es va acumulant. El terra està enganxós, restes de papers, de tota mena d’envasos de menjar ràpid, d’aquell que el jovent consumeix sense pensar mai en el contingut real, bricks de sucs i demés omplen papereres i contenidors. La borreta, aquella barreja de cabell, restes de pell i d’altres partícules minúscules, s’amuntona en aquells racons que els corrents d’aire afavoreixen més. De la pols d’algep que es va amuntegant baix de les pissarres, no cal parlar-ne. Segurament, si es mira qualsevol d’aquestes restes amb un microscopi, es podran veure tot d’àcars i microbis que deuen estar trobant un paradís.
Segurament, les negociacions entre les parts implicades, continuen a hores d’ara. Però el cas és que l’empresa segueix sense pagar els sous a les seues treballadores i aquestes segueixen fent vaga. El problema ja s’alarga molt temps i ara estem a punt d’arribar a una campanya electoral. El que sembla clar és que, més enllà de promeses, molta gent tenim a tocar una realitat poc afalagadora però molt visible. D’ací a poc, tal com vaja augmentant la quantitat de brutícia, apareixeran aquelles espècies que se n’alimenten. I ens trobarem panderoles, ens trobarem rates i ens trobarem algunes espècies més. Per no comptar amb els problemes d’al·lèrgies, que a hores d’ara ja es deuen estar agreujant.
Vist que la Conselleria paga puntualment a la empresa i que aquesta és la què no paga a les treballadores, a mi em costa d’entendre quin motiu hi ha per a continuar mantenint aquesta dinàmica. Hi ha el personal de neteja, hi ha els diners per a pagar-lo i hi ha els instituts per a netejar. Quina utilitat té mantindre un contracte amb una empresa que només entrebanca el funcionament de tot plegat? No es podria gestionar directament? Tan difícil és, canviar o rescindir un contracte? O gestionar-ho directament des de la Conselleria. La veritat és que em costa de creure. Ara; segur que d’ací a unes setmanes, tots els polítics prometran allò que no pensen complir. I no només perquè no vulguen. És que per a càrrec públic no s’exigeix cap preparació especial. Només hem de veure el que hem tingut els darrers vint anys. O cinquanta. Amb honroses excepcions, per descomptat. Però de moment, el gran problema de la Vicepresidenta d’ací, sembla ser si el exiliat Carles Puigdemont es fa dinarots. Ja em direu si hi ha nivell o no n’hi ha.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!