Camp 442. Vilafamés.

Aquest darrer diumenge he reincidit. Després d’haver visitat les fortificacions dels voltants de la Vall, me’n vaig anar a veure el camp d’aviació de Vilafamés. El camp 442. Com tantes i tantes coses, és un complet desconegut. I resulta que a Vilafamés hi va haver un camp d’aviació militar, que va estar operatiu entre la segona meitat de l’any 1937 i el final de la guerra. Es va construir per ordre del govern de la República, per tal de recolzar les operacions del front de Terol. Tot i això, qui va treballar en la seua construcció van ser els veïns del poble, refugiats i altres civils. A més a més dels propietaris dels terrenys, als quals se’ls van expropiar i van haver d’arrancar els seus cultius. Cap al juliol del 38, va caure ens mans de l’exèrcit franquista, que el va utilitzar quasi fins el final de la guerra. En començar la batalla de l’Ebre, els avions es van desplaçar fins el de la Sènia, que quedava més prop del nou front. El 1940, es van retornar els terrenys als seus propietaris i el camp va desaparèixer.

Altra vegada els membres d’Arqueocas han fet una gran feina de recuperació de les restes. S’hi poden visitar nombroses trinxeres defensives, el refugi de l’Estat Major (una impressionant construcció que s’endinsa a una profunditat de tretze metres i que disposava fins i tot de llum elèctrica), el transformador elèctric del camp (que a la vegada feia d’oficina de ràdio i de telègrafs) i un barracot mig enderrocat que feia de cuina del camp. A més a més, hi ha nombrosos panells informatius que ajuden a aclarir molts aspectes del camp. Després de la visita s’hi pot anar al poble per a gaudir d’una exposició permanent sobre el camp. I si tot es fa acompanyat per les explicacions del guia, Josep Albelda, s’aprén moltíssim. I s’entenen molts dels fets que van succeir ara fa justament vuitanta anys. Imaginem el que devia suposar per als xiquets del poble d’aquell moment tindre un camp d’aviació a tocar del poble quan la maquinària més sofisticada que hi havia al poble era un únic tractor. I, de sobte, els avions s’enlairaven i aterraven quasi cada dia. I els pilots, els mecànics i els oficials vivien al poble. Evidentment, els majors ja ho veurien d’una altra manera.

També em crida l’atenció que els responsables de les carreteres de l’Estat Espanyol consideren que els senyals que indiquen la ubicació del camp d’aviació poden distreure els conductors.

En qualsevol cas, és una activitat molt interessant i molt instructiva. Al capdavall, els valencians ho desconeixem pràcticament tot, sobre la guerra civil. Una guerra que la varem tindre a casa més d’un any i que ens ha deixat marques molt fortes i visibles. Encara que ara reposen amagades, com en aquest cas, sota els bancals d’ametllers i les vinyes. Però no només és interessant recuperar-les pel seu interès. També són un recurs turístic important. El diumenge, com a mínim set persones de les que varem participar en la visita, ens vam quedar a dinar a Vilafamés.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *