La mentida. I IV.

Va passant el temps i no passa res. Ara, quan ja està més que clar que Cristina Cifuentes no ha fet mai cap màster en res, que algú li va canviar un “no presentat” per un “notable” i que això mateix es pot aplicar al senyor Casado, va la dona i torna el títol a la Universitat, diu que ella no ha fet res mal fet i continua sense dimitir. Considerant l’alèrgia terrible dels càrrecs polítics espanyols a dimitir, això era d’esperar. Però que, després de tant temps i tant fem com va eixint a la llum, cap responsable de cap universitat pública espanyola haja eixit a afirmar que a la seua universitat això no passa, només se m’acut explicar-ho com que passa a tot arreu. I em dol perquè això afecta, i molt, al prestigi del sistema universitari espanyol. D’ara endavant, qualsevol títol expedit per qualsevol universitat espanyola es podrà posar en dubte a qualsevol lloc.

D’altra banda, no deixa de ser divertit que molts currículums de personatges encimbellats en càrrecs polítics de nomenament directe (a dit) es vagen acurtant. Fins i tot n’hi ha un que diuen que ha passat de “cirurgià” (entre molts altres títols) a “solter”. M’imagine que serà un personatge de ficció, però no deixa de ser una broma que defineix el nivell del país. Com la resta, és tot mentida. Em recorden el que em va explicar una ciutadana soviètica el 1987, poc abans de l’ensorrament de la URSS: “Nosaltres, treballem tots per a l’estat. L’estat fa com que ens paga i nosaltres fem com que treballem”.

Per cert. Si entreu al link, veureu com es procura escampar la culpabilitat entre tots els partits, malgrat que està clar que alguns abusen més que altres de la ficció. Sort en tenim del Polònia.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *