Ara ja no hi ha cap dubte. El PP valencià s’ha finançat, anys i panys, il·legalment. Ho va confessar davant del jutge el seu ex-president. Poca broma. I, com no podia ser d’altra manera, ha demanat perdó. I ha acusat al seu superior i, segons ell, còmplice i cap, Francisco Camps. Aquest, de seguida s’ha apressat a negar-ho tot. I des del PP “nacional” i “autonòmic” ja s’ha arribat a afirmar que Camps no té res a veure amb el PP. I això que encara té carnet.
Resulten encantadors dos detalls. La bandereta de la monyica de Ricardo Costa (“Richi” en els seus anys de glòria) i el fet que tots els seus còmplices s’han apressat a negar-ho tot. I també a demanar perdó per allò de que en el partit hi havia alguns “casos aïllats” que han tingut un comportament delictiu. Un miler de casos aïllats ja en són uns quants. Però, sempre matisen que tot són “coses del passat”. Com si fera mil anys, de tot plegat. I no. Resulta que Des de Costa fins a Camps, ens trobem a Cotino, Blasco, Fabra, Castedo… això sense eixir del País Valencià. Que si ens n’anem a Madrid, per exemple, s’hi pot omplir una llibreta de noms. I quan els enxampen, van i demanen perdó. I es pensen que ja ho tenen tot perdonat.
El perdó correspon atorgar-lo a les víctimes dels delictes. Però a la Justícia correspon imposar les mesures que minimitzen i reparen els efectes d’aquestes malifetes. I en aquests casos de corrupció, sempre trobe a faltar un detall que no em sembla petit. Si hi ha penes de presó sempre són molt baixes. Sovint, no arriben al mínim per ingressar si no es tenen antecedents penals. Però, sobre tot, no hi ha mai cap mena de reparació.
Els lladres i els estafadors d’aquesta mena, mai retornen res del què han robat. Ho ha fet Rodrigo Rato, que es passeja pel carrer com si estigués net de pecat i segur que ho faran tots els de la Gürtel. Si és precís, adduiran que són insolvents, però ja veureu com no retornen ni un sol euro. El que es podria fer, si és cert que ja s’han gastat el que han furtat, que estiguen a la presó els anys que els pertoquen.
Perquè si no, el que sembla és que només va a la presó el qui roba un ou. El qui roba un bou, no hi va mai. I hi haurien d’anar. Els polítics tindrien més bona premsa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!