Demà.

Demà hi haurà una gran manifestació a Brussel·les. Hi seran desenes de milers de catalans, reclamant el seu dret a ser com els altres. A tindre un país propi; a no haver de sobreviure dins d’un país que es comporta com una dictadura feixista. I que, encara avui mateix, tracta amb desesperació d’evitar l’inevitable. Reté els trens a la frontera; registra els vehicles que la travessen, prova d’evitar l’eixida de vols xàrter des de l’aeroport de Reus, requisa estelades… Tot això vulnera els tractats de lliure circulació de l’espai Shengen. M’imagine que s’hauran plantejat la possibilitat que els ciutadans europeus, que ja comencen a estar més informats del què passa a Espanya, s’emprenyen i comencen a rebutjar els productes que provenen d’algunes parts de la península Ibèrica.

De moment, amb la retirada de la demanda d’extradició del jutge Llanera han quedat ben retratats. I més que ho estaran si el jutge belga els demana explicacions. O els demanda per prevaricació, perjuri o ves a saber quins altres delictes.

I aquells que han recolzat al reino de l’Altiplà ja poden anar-s’ho mirant. Perquè si alguna cosa ja està clara és que els governants de Madrid són incapaços de resoldre cap dels seus problemes. I de cap manera, el de Catalunya. A hores d’ara, encara no han entès res. No entenen que és el poble, qui se’ls ha girat en contra. I que ja no fan por. Per aturar la revolució catalana són, senzillament, impotents. I demà s’ho veuran ben clar. No només serà un èxit. Només el podran amagar a aquells que tan sols segueixen mitjans espanyols. La resta del món s’assabentarà puntualment de tot. Encara els resta l’esperança de la tupinada el 21 d’aquest mes; però amb l’allau de ciutadans disposats a fer d’apoderats i a vigilar i fer complir escrupolosament el reglament electoral, tornaran a perdre. I de molt. Malgrat INDRA. I llavors, què faran?

I encara més. Els catalans que hi ha a Bèlgica ara mateix ho aniran explicant tot a la gent d’allà. De primera mà. I això ells no ho podran fer mai. Entre altres coses per aquella dèria seua de parlar només la seua llengua. I a Bèlgica no hi ha gaire gent, que la parle. Ni a la resta d’Europa tampoc. Els catalans ens hem hagut d’espavilar i aprendre’n d’altres. Qui més qui menys, en parla dues bé com a mínim. També per això, ens tenen enveja. Que tinguen paciència. Més van perdre a Cuba, diu que diuen ells, quan les coses els van molt malament. Doncs ja és hora de canviar de dita.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *