Des de la Plana

Josep Usó

9 de novembre de 2014
0 comentaris

El meu 9N

Jo no he pogut votar, avui. No estic empadronat al Principat. Això no ha evitat que haja seguit la jornada tant bé com he pogut. Fins i tot he anat amb la parella a dinar a la Ràpita, que ens queda menys lluny de casa, per veure l’ambient. Molta tranquil·litat, als carrers. Un diumenge normal. Fins que he anat a l’Institut dels Alfacs, que era el col·legi electoral del poble. Eren les quatre de la vesprada. I hi havia molta gent. Molta. I tota, tota, amb un somriure. Això era el més impressionant de tot. Els somriures. Especialment de la gent major. Si us fixeu, els joves somriuen molt sovint i els vells molt poques vegades. Però avui, aquesta vesprada del 9N, a la Ràpita, n’he vist uns quants, de vells, que anaven a votar. I tots, tots, somreien. Per això jo també he somrigut. I he sabut que tot era possible. I que la victòria, com la demostració de controlar el territori, és aclaparadora i total.

De tornada cap a casa, em sentia feliç, perquè jo també he procurat posar el meu granet de sorra pe ajudar a arribar fins ací. I tots dos tenim una sensaciò d’alegria i de victòria. Jo també he recordat als qui han mort sense veure aquest dia. Especialment, aquells als qui hem conegut. Els meus pares, el meu avi, un parell de veïs de fa molts anys, alguns amics que ja no hi son…

Al mateix temps soc conscient que com habitant del País Valencià m’esperen temps encara difícils. Perquè ací baix encara no està la cosa tant madura com al Principat, que ja la teniu. Però no tant com sembla. De fet, fa només un parell d’anys jo tampoc em pensava que la Independència del Principat estigués tant a prop. I segurament ningú o gairebé ningú tampoc.

I per acabar, només un detall. Un company de feina, que sí que està empadronat a Barcelona, hi ha anat a votar. I m’ha enviat una foto seua votant amb un peu explicant que també ho feia en nom des seus amics i germans valencians. Tot un detall que m’ha emocionat.

Ara, avui nou de novembre del 2014, em sent feliç. I sé que la nova República Catalana no s’oblidarà de la resta del País. De tot el País.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!