Des de la Plana

No soc partidari de cap teoria conspiratòria. Mai. Però tot aquest assumpte té mal aspecte des del mateix començament.
En primer lloc, no deixa de ser interessant que es decidisca desallotjar un edifici ocupat des de fa molts anys i on es desenvolupen activitats amb les quals tot el barri n’està satisfet. I que es decidisca justament l’endemà de les eleccions europees. Vistos els resultats, a molta gent li aniria molt bé tindre alguna cosa de què parlar diferent a l’ensorrament electoral dels “seus”: Ciutadans (Ciudadanos no), PSOE, PP, etc. Fins i tot CiU va quedar segona. Per primera vegada en més de trenta anys. I, a més, l’ex-cap dels anti-avalots dimiteix. Just en el discurs de comiat insisteix en què el dia d’aquella manifestació no s’havien disparat pilotes de goma. Pilotes com la què, segons sentència judicial, va deixar bòrnia Ester Quintana.

Doncs bé. Just l’endemà de tot això, es decideix executar una sentència de desallotjament que feia mesos que s’havia emés. I, com no podia ser de cap altra manera, hi ha protestes, concentracions, reclamacions, etc. Però no passa res.
Fins que arriba la nit.
A la nit, quan hi ha poca llum, uns “violents” exerceixen la seua violència. I sembla que els anti-avalots dels Mossos d’esquadra no se’n saben acabar de sortir. I es cremen contenidors, es trenquen vidres…
L’endemà s’enderroca l’edifici. I els “violents” van i cremen la grua que participava en la demolició. No és tan difícil, protegir un vehicle. De fet, em sembla molt més senzill que protegir un carrer. I també una unitat mòbil de TV3. Una imatge perillosament televisiva.
El tercer dia, a més de repetir-se els fets, s’incendia una seu de CiU, es fan pintades amenaçadores en altres, continuen les corredisses, es trenca més mobiliari urbà…
Això és el que jo puc seguir per la premsa des de la Plana.
A mi, la sensació que em dóna és que els fets van augmentant d’intensitat. I avui m’assabente també que aquests incidents obren el telenotícies de la BBC.
I, per fi (de moment), la traca. Cap al migdia m’assabente que dos-cents anti-avalots de la Policia Nacional han arribat a Calella i tenen els furgons amagats a un pati tancat i es veu que mig abandonat. També insisteix la notícia en que la Delegada del Gobierno, la inefable Llanos de Luna els havia oferit al conseller Espadaler. Que aquest diu que va dir que “no, gràcies”, que “no sabia que havien arribat” i que es veu que uns quants furgons d’aquests de la Policia Nacional ja fa setmanes que es passegen per Calella.

Tornem al principi. Segurament, hi haurà moltes causes per fer que una part dels fets hagen anat com han anat. Tothom té dret a prendre una mala decissió, té dret a tindre un mal dia, a que no li isca bé la feina un dia, o fins i tot dos.
Però, clar. El problema no és aquest.

L’adversari, que no es pot oblidar que és poderós i que té mitjans i mala intenció, està a l’aguait. I a mi, la sensació que em fa és què, o havent intervingut amb agents provocadors, o manipulant quatre eixelebrats, o de la manera que siga, han aconseguit crear una imatge de violència a Barcelona.
També és cert que continuen tenint molt per callar. L’arribada dels furgons de Antidisturbios coincideix amb la condemna a Blasco, ex-conseller amb el PP i el PSOE de la Generalitat Valenciana per furtar els diners dels pobrets per a comprar-se immobles de luxe, amb la condemna a Millet i Montull o a la cúpula de la Caixa Penedés. Que no és poca cosa.
Però al meu parer, Llanos de Luna (i els seus, no ho oblidem), tractaran d’aprofitar la ocasió per fer alguna operació del tipus:
“No us aclariu sols, pobrets meus. No serviu per administrar-vos. Jo us enviaré uns quants guàrdies civils i de seguida us ho arreglaré”.
I de passada, una vegada allà, a veure qui els fa torna a casa, a Espanya.
Sense deixar de banda que la mínima violència a Catalunya serà amplificada fins la nàusea pels seus canals mediàtics (que no poden fer res més que amplificar el que els manen perquè estan en fallida des de fa molt).

Per això pense que, el que cal i amb urgència, és establir ponts de diàleg entre els afectats. Impedir que es repetisquen els aldarulls i mantindre la imatge correcta de tot el moviment català. Democràtic i pacífic.
Parlant, s’entén la gent. I la violència és el darrer recurs de l’incompetent.

Però això només és la meua modesta opinió.