Torno a sentir els sis sentits de la teva vida. Una ruptura per Barcelona que em va clava un record esmunyit i massa esquinçat per unes paraules trencades. Agafo els ferrocarrils, i veig l’home de sempre, esperant un tren que ja mai arribarà per ell. Crec que per mi, tampoc. Les nostres vies ja van
Avui he somiat i tu no hi erets. Em quedava atrapada entre una porta i una reixa. No podIa escapar. No podIa escapar de mi. Ni de la teva absurda mort. El meu mal de cap pervers d’una Gala que no sap estimar ni com parlar. Em quedo muda davant d’aquest món, que cada
Veig El mar que em porta a tu. I em refà el que ja no sent ,una Gala que em dic, i no sé dir-me ni titular-me. Em declaro una incapacitada emocional. Estic sola enmig d’aquesta cala on les ones del mar em donen la benvinguda a les onades que em parlen de la mort
Vaig per camins que no entenc ni tu ni jo. Veig una Calella que m’obra les portes dels seus carres mentre l’oblit s’esgota dins la meva bossa. Una bossa que només porta un cor perdut, amb el desencís d’un passat que em retorna a cent per hora per una Barcelona massa oblidada. No em