28N: tot és possible!

Malgrat el creixent nerviosisme de totes les forces polítiques catalanes que es presenten a les properes eleccions, em centraré en l’increïble ventall de possibilitats que ofereixen aquests comicis.

Val la pena destacar que, per primer cop, podem triar entre tres partits explícitament independentistes. Aquesta oferta electoral és, contràriament al que defensa (tristament) Esquerra, si atenem a les paraules que transcriu en Xavier Mir al post No hi haurà foto del #votaindependencia, una molt bona oportunitat si actuem de manera intel·ligent.

Certament, descartar una foto sota el lema #votaindependencia que inclogui Solidaritat Catalana per la Independència, Reagrupament i Esquerra demostra ben poca intel·lilgència (cap sorpresa, d’altra banda).

Esquerra, en aquest sentit, renuncia a la generositat i prioritza els resultats del partit en detriment de les necessitats de país. Trist i decebedor, però previsible.

SI, en canvi, com apunta el mateix Xavier Mir, entomà el repte des del principi.

Reagrupament, pel què es veu, encara s’ho rumia.

Malgrat tot, cal que l’independentisme català participi massivament en les properes eleccions per a honorar l’esperit de la manifestació del passat 10J.

Dit això, estic convençut que el resultat serà sorprenent. És molt probable que SI i Reagrupament obtinguin representació i, en el cas de SI (aquesta és la meva percepció) el resultat promet.

És, per tant, del tot factible que la suma del vot independentista superi, per primer cop, el PSC, obsedit a demostrar la seva renúncia a defensar cap projecte amb futur (nacional, lògicament).

Amb uns socialistes lliurats al patetisme propagandístic, ho tenim ben fàcil.

Una altra sorpresa serà, des del meu punt de vista, el resultat d’ICV-EUA, ja que ha de recollir, forçosament, el vot socialista federalista i catalanista que ha estat exclós activament del PSC.

D’altra banda, no crec que CiU tregui tan bons resultats com tot sembla indicar i estic convençut que s’allunyarà de la majoria absoluta.

La incògnita, per tant, és la davallada d’Esquerra, que tampoc no crec que sigui tant escandalosa.

Del què facin PP i C’s, tant se me’n refot.

En conclusió, el 28N ens depara moltes sorpreses.

Treballem, plegats, per què sigui una data ben sonada.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: