Desitjos als terrats...
només la lluna et vigila....
Sagnia
Cada pas punyia
amb aquell petit vidre
clavat a la sandàlia.
S’esmunyia, s’esmunyia…
Em trepitjava el somriure.
amb aquell petit vidre
clavat a la sandàlia.
S’esmunyia, s’esmunyia…
Em trepitjava el somriure.
Lenta sagnia.
Li vaig guanyar la partida?
Vaig tancar la ferida,
amb la carn oberta
i la vida cosida.
Mireia Redondo Prat
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!