Veig, en vídeo, la pel·lícula sobre Allen Ginsberg dirigida per Rob Epstein i Jeffry Friedman: Howl, el 2010. Es tracta d’un biopic molt reexits. S’hi combinen escenes d’una entrevista-monòleg del poeta, on conta la seua vida, amb fragments de les sessions judicials dels procés que va sofrir l’editor, Lawrence Ferlinghetti després de publicar el poemari
El 1977 va ser un any mogut: es promulgava la Llei de la Reforma Política que s’havia aprovat en referèndum el desembre de 1976, es legalitzava el Partit Comunista (9 d’abril) i es feien les primeres eleccions democràtiques (15 de juny). Al gener, hi va haver la Matança d’Atocha: l’assassinat de cinc advocats laboralistes
Alguns dels fills dels immigrants nascuts —o bé educats— ací, comencen a representar un bocí important de la nostra literatura. Ho són: Najat El Hachmi, Laila Karrouch, Pius Alibek i també Saïd El Kadaoui. Aquest darrer acaba de publicar No, una novel·la que perfila les dificultats d’integració d’un fill d’una família magribina. El protagonista, als
El 2010 vaig publicar un article en el diari Información d’Alacant sobre John Berger que ara reproduesc ací, en homenatge. Les paraules del final: “els escriptors som quelcom així com els secretaris o els exegetes dels morts” em varen colpir i em semblen resumir una idea cabdal. El text més gran que he escrit sobre
El relat és titula “Carn”. Hi ha dos personatges, ell i ella, en combat pulsional: “el panteix esdevé sospir, el panteix esdevé crit, el panteix fluctua com vol i n’és un més en aquest tira-i-arronsa”. Ens fem una idea de l’experiència que hi relata. Entreveiem la situació descrita a través d’alguns indicis passionals estrepitosos, exaltats.