GRÀCIES, ROSA CAMPOMAR PER AQUESTA BELLA ENTREVISTA!
18 de març de 2012
Sense categoria
0 comentaris
LA PODREU SENTIR AQUÍ!
LA PODREU SENTIR AQUÍ!
NO TENEN CAP MANIA I VAN A TOTA: EL GOVERN DE LES ILLES BALEARS DEL PP DE BAUZÁ CONTRA EL CATALÀ AMB LLEIS I DISCURSOS.PERÒ LA CONTESTACIÓ NO S’ATURA ARREU ARREU: A LA UNIVERSITAT, A LES ESCOLES, ALS INSTITUTS, ALS AJUNTAMENTS, AL CARRER.DIA 25, L’OBRA CULTURAL BALEAR ORGANITZA UNA GRAN MANIFESTACIÓ.I LA GENT A LES
Una entrevista magnífica. I si una entrevista és bona és gràcies a l’entrevistadora! Sempre!
La barrera de filferro del petit caminal.Els bancs de pedra de cadascun dels costat peguen als camps.Pas la mà damunt el marès gris menjat pel temps i pels líquens carbassa i negres.Fa un sol deprimavera que em fa tenir els ulls mig tancats.Les porrasses tornen a colonitzar aquest camí que duu a l’era. Formes de
EM TROB AMB UN MAGNÍFIC ARTICLE DE JAUME SUBIRANA SOBRE ANIVERSARIS I POSTERITAT. VAL L’ALEGRIA![I QUAN COPII L’ARTICLE VEIG QUE TAMBÉ SURTEN ALTRES POSTS DE FLUX, EL BLOG D’EN JAUME, PLENS DE POESIA I PARAULES ALADES] FOIX NO ESTÀ SOL Diumenge 29 de gener va fer vint-i-cinc anys de la mort de Josep Vicenç Foix,
Jo hi havia estat abans, allà. Ho sabia tot d’aquell lloc. Retorn a Brideshead d’Evelyn Waugh
Es trobava entre el dubte i la precisió, entre la dolçor i l’exigència, entre la urgència i la contemplació amb una lucidesa gairebé opaca com a atmosfera. Atzària no s’aturava de fer voltes a un pensament: fins on s’esborren els morts? I anomenava amb veu baixa totes les formes que li venien al cap de
FELÍCIA FUSTER: L’estimava. Estimava la seva poesia. La vaig convidar al Festival de Poesia de la Mediterrània. No podia venir. Li vaig oferir anar cercar-la a París. No podia venir. Li vaig recitar els seus versos per telèfon. No podia venir. L’estimava com s’estimen les coses immarcescibles, com s’aprèn l’idioma engrescador de la tendresa. No
LLEFRE DE TU jmateuimarti | dimecres, 29 de febrer de 2012 | 13:51h Club Editor acaba de presentar “Llefre de tu”, de Biel Mesquida, un text que depassa les fronteres dels gèneres i formes literaris per crear un còrpus lletraferit al servei del gaudi, del plaer, de la bellesa, de la vida. Es tracta d’una
El cos i la ment són inseparables. Just quan he obert els ulls, ha desaparegut el meu somni. No puc assegurar res. Si digués que hi havia una casa blanca amb jardí a vorera de mar, mentiria. Si confessàs l’existència d’un personatge vell, acabat, que escriu un diari assegut a una camilla, no seria ver.
Ho voldria contar fil per randa. Però estic dins una contrarellotge angoixadora i no puc dedicar més que un temps petit per dir que Llefre de tu a l’Antic Teatre de Barcelona el passat dia 6 de març a les 21 hores, dins les veus de Maria Bohigas, Pepa Arenós, Sílvia Bel, Pepa López i
‘Llefre de tu’ puja a l’escenari Avui al vespre a l’Antic Teatre de Barcelona, Biel Mesquida i un pom d’actrius presentaran el seu darrer llibre Xarxes socials Envia l’article Imprimeix l’article Converteix a PDF ‘Llefre de tu‘ (Club editor), el darrer llibre de Biel Mesquida, puja a l’escenari amb l’autor i les actrius Pepa Arenós,
avui feia vent i els pètals voleiaven sobre els camps de call vermellel ropit ha vengut vora la font del jardí i menjava miqueteshe vist un estol de gavines que em parlaven de les onesal puig Major encara hi havia clapes de neu sobre la roca grisahe passejat amb el meu germà pel bosc de
Obr la finestra. El fumerol de festa m’envesteix des de la llunyania. Entremig dels núvols blancs a dalt i els ametlers blancs a baix el fumerol grisós que ho empastifa tot. Bafarada que sampleja, que mixeja, que mescla terra i cel, botànica i meteorologia, aire i terra, mirada i sentit.Quina lluïsor d’opacitats!Quin desveri de figures
He pensat amb el 2 de març de 1974 quan a les vuit del matí érem davant la Model de Barcelona impotents per aturar l’assassinat de Salvador Puig Antich. Tot és un record mig esborrat: hi havia tots els companys de l’Enciclopèdia Catalana, en Pep-Maür Serra, en Miquel Bauçà, el poeta, i molta de gent